La mirada, en la seva funció de finestra del cervell rodolava sobre les frases del "NoMiedo" de Pilar Jericó (poca broma, més de 30000 exemplars venuts). Mostraven, les llestres, un comentari sobre determinades pors que alimenten la frase "el coneixement és poder" en el sentit de "si jo ho sé i els altres no, m'hauran de menester". L'autora assenyala que aquest posicionament es la pitjor de les maneres de desenvolupar el nostre potencial, ja que quan menys donam, menys rebem. Es tracta idò de donar, com a passa prèvia al rebre, al créixer i a dissoldre la por a perdre el que es posseeix.
Va ser així que se'm va aparèixer el record i la imatge d'en Tomeu Caldentey Soler "Pinxo", el dia de la presentació del seu "Aplec culinari. 10 anys de cursos de cuina de Tomeu Caldentey-Es Molí d'en Bou al Centre d'adults" (09/11/2010, a la biblioteca Salvador Galmés).
Amb la naturalitat i senzillesa que el caracteritza, en Tomeu va parlar de l'evolució del concepte "cuiner" (abans segons mestre Tomeu Esteva, estaven tancats, anaven bruts i eren gelosos de les seves receptes), de la cuina d'autor, i del que li havien aportat els cursos.
Tot parla. No és, idò, casual que els mots introductoris a l'Aplec del primer cuiner mallorquí honrat amb l'estrella Michelin siguin justament d'agraïment a l'Ajuntament (per la iniciativa d'organitzar els cursos) i als seus "alumnes": "M'han ajudat a millorar la meva faceta com a docent i m'han donat per a poder fer investigació i recerca gastronòmica".
Si consideram aquesta actitud generosa i oberta que encara s'arrodoneix quan assenyala que "ha estat un plaer obrir el nostre espai de feina, el que consideram el cor del restaurant..." o quan fa referències de pertinença i reconeixement "a l'equip" no resultarà gens estany que aquest donar (temps i coneixement) retorni en "mostres d'admiració i agraïment" de la gent que participà i participa en els cursos.
Regalar coneixement, vet aquí una de les claus del desenvolupament personal que poden portar a la plenitud.
Decididament, crec que en Tomeu és un "groc" (segons terminologia de A. Espinosa) una d'aquelles que coneixes al llarg de la vida i que, per un o altre motiu et deixen petjada.
Va ser així que se'm va aparèixer el record i la imatge d'en Tomeu Caldentey Soler "Pinxo", el dia de la presentació del seu "Aplec culinari. 10 anys de cursos de cuina de Tomeu Caldentey-Es Molí d'en Bou al Centre d'adults" (09/11/2010, a la biblioteca Salvador Galmés).
Amb la naturalitat i senzillesa que el caracteritza, en Tomeu va parlar de l'evolució del concepte "cuiner" (abans segons mestre Tomeu Esteva, estaven tancats, anaven bruts i eren gelosos de les seves receptes), de la cuina d'autor, i del que li havien aportat els cursos.
Tot parla. No és, idò, casual que els mots introductoris a l'Aplec del primer cuiner mallorquí honrat amb l'estrella Michelin siguin justament d'agraïment a l'Ajuntament (per la iniciativa d'organitzar els cursos) i als seus "alumnes": "M'han ajudat a millorar la meva faceta com a docent i m'han donat per a poder fer investigació i recerca gastronòmica".
Si consideram aquesta actitud generosa i oberta que encara s'arrodoneix quan assenyala que "ha estat un plaer obrir el nostre espai de feina, el que consideram el cor del restaurant..." o quan fa referències de pertinença i reconeixement "a l'equip" no resultarà gens estany que aquest donar (temps i coneixement) retorni en "mostres d'admiració i agraïment" de la gent que participà i participa en els cursos.
Regalar coneixement, vet aquí una de les claus del desenvolupament personal que poden portar a la plenitud.
Decididament, crec que en Tomeu és un "groc" (segons terminologia de A. Espinosa) una d'aquelles que coneixes al llarg de la vida i que, per un o altre motiu et deixen petjada.
I si els plats (per començar d'un cuineret, eh!) ens arriben a sortir com li surten a ell, llavors ja serà com... tocar el cel amb un dit!
