30 d’abr. 2012

Com si fos anys enrera...


Si no fos que implicaria que no hem après res, assenyalaria aquella vella dita que acostuma a dir la gent que, apagades totes les il·lusions, espera el no res. “No hi ha temps que no torn!”, diuen assenyalant que la vida no són més que onatges concèntrics de coses que van i venen. Té altres variants com el conegut “El que ha passat una vegada pot, tornar a passar” i coses semblants.
Ahir 29 d'abril va ser dia festós sa Ràpita. Sense gaire publicitat i amb la callada enunciativa dels diaris -què passa aquí?- s'hi va concentrar tota una munió de gent: 5000, 8000, 12000... tant se val!. El que és cert i segur és superaren moltes, moltíssimes vegades la suma de tots els afiliats a les entitats organitzadores.
Va resultar semblant a la diada per la Llengua... de totes bandes surten persones que, amb la cara ben alta i amb to festiu, deixen les seves ocupacions, les seves afeccions i les seves preocupacions -que avui no són poques- per deixar anar un missatge clar i contundent: basta!, ja n'hi ha prou!.
Una majoria absoluta no representa una carta signada en blanc. La lletra d'un programa electoral -que d'altra banda es bota quan convé- no és una llei que no es pugui modificar. Hi ha decisions que, malgrat el mes absolut respecte a la democràcia, no es poden deixar en mans del desconeixement del primer polític que passa per un càrrec... i l'actitud dels municipals de Campos una ninada, i les paraules del batle de Campos un insult a la opinió dels turistes que ens visiten.
No sé si és inconsciència o “favor als amics”, però tampoc no entenc gens ni mica la inhibició de la Conselleria de Turisme -d'altra banda amb un Conseller tan feiner en temes de llengua i de persecució als companys de partit que no pensen com ell- que ha de conèixer perfectament les mancances turístiques de la Comunitat en quan a necessitats de revitalització, esponjaments i qualitat ambiental. I posats a no entendre, tampoc es bona d'entendre, descomptant la golafreria del benefici immediat, la proposta de la companyia Blau Hotels, ni el “deixar fer” de les associacions hoteleres. ¿Tants d'anys de desastres i encara no n'hem après?, ¿o es que tan sols es consideren parcialment les enquestes de qualitat que tots els hotelers fan als seus clients?, ¿o potser varen deixar de posar preguntes relatives a l'entorn?.
A la gruixuda cadena humana s'hi podien destriar moltes diversitats: de fesomies, d'aparences, de vestits, de professions, de maneres de viure, d'edats, de llengües,  de localitats d'origen... congregades rere un únic missatge “Qui estima Mallorca no la destrueix”.
Amb alguns comentàrem que es com tornar a viure una segona joventut que creiem superada -”crec que solament em falta córrer davant es grisos per tancar es cercle” em va comentar un d'ells-; es varen poder veure camisetes que recordaven la famosa excavadora de Jaume Ramis dels anys setanta;  gent que sortí al carrer, en aquest cas la platja, per defensar els senyals d'identitat d'aquesta Illa; i l'emoció et fa posar la pell de gallina quan escoltes proclames de fidelitat a la Terra (així amb majúscules com ho feia Blai Bonet) que estimes i et conforma i sustenta.
Ens poden fer empobrir una mica més cada dia, de fet ja fa temps que “això roda malament, mallorquins” -que diria Guillem d'Efak-; però quan arribin a trastocar la dignitat, amb respecte i educació, sabrem posar el peu ben fiter

5 d’abr. 2012

Una de llengua....amb sorpresa!


Què voleu que digui, em va sorprendre. I no hauria de ser així, després d'haver-ne vistes tantes, ja res m'hauria de sorprendre!. Però es veu que encara resta un raconet per a la sorpresa, i també per a la indignació que motiva per redactar quatre retxes...
Vagi per entès que, com no podria ser d'altra manera, tothom te dret a expressar les seves opinions de la manera que consideri. En mancaria d'altra!. I si a sobre et paguen per opinar, que més es pot demanar?
El que es pot esperar, però, és que les opinions de qui cobra per opinar i que es publiquen en un diari de la Comunitat amb pretensió de seriós, es fonamentin en un mínim de rigor científic.
Deia Eduardo Jordá a “Las siete esquinas” (Diario de Mallorca) ahir: “...Y en el otro lado, en el de los “enllaçats”, ¿es que nadie se ha dado cuenta de que lo verdaderamente preocupante no es el idioma, sino los resultados académicos. Y estos resultados, se mire como se mire, son terroríficos. En el informe PISA del 2010...”
No conec l'autor de l'escrit, i potser per això em va sorprendre. Fa referència a l'etern retorn de Nietzsche i es queixa de que aquí sempre estem en les mateixes i de la falta d'explicacions a l'hora d'aplicar retallades...el que dona certes pistes; amb tots els dubtes pertinents la intuïció em porta a pensar que el seu escrit es podria situar en un context “progressista castellà”. Però embulla amb el tema de la llengua. Per al Sr. Jordà -quants n'hi deu haver que, de bona fe, pensen així?- , i a diferència de la majoria dels “enllaçats”, la llengua és un simple mitjà de comunicació, una eina per a què dues persones es puguin entendre. Tant té si és castellà, català o gallec el que compta són els resultats (em sona a allò de, tant és si el moix és blanc o negre...) de l'informe PISA.
Si a la fotografia PISA sortim malament, segurament serà per qüestions didàctiques, d'interès social (no deixar de ser curiós que en una recent enquesta del CIS la preocupació per l'educació es situï per davall i a molta distància de l'atur, els problemes econòmics, la classe política i la corrupció), de pressupost o de formació del professorat, no ho sé.
Però el que si sé, es que no hi ha pitjor mentida que una mitja veritat i que no es tracta d'embullar els lectors. Des de la distància considero que els “enllaçats” defensen la llengua com a senyal d'identitat d'una terra, i que a més, conforma l'ésser de les persones d'aquesta Comunitat. Es la resposta dels educadors conscienciats vers una contundent i sibil·lina agressió a la nostra identitat
De fet, potser tots els qui som conscients de la transcendència de la llengua hauríem d'anar “enllaçats” de forma permanent fins que els governants prioritzin les raons científiques sobre les populistes.
(PD. Acabo de llegir que avui Manacor ha despert “enllaçada” per totes bandes. Un exemple de consciència per a tots els altres municipis)

1 d’abr. 2012

Verí a la carretera


Just acabava de fer la fotografia dels sembrats i el camí. Volia mostrar, una vegada més, els efectes que el verí que dispensa i ens regala el Consell Insular, potser ajuden a mantenir els voreres netes, però... desconeixem les conseqüències nocives que, a la llarga o a la curta, puguin tenir per a nosaltres. Per no saber, ni sabem si l'operari que distribuïa el verí disposava del pertinent carnet de manipulador de productes químics. Com es pot veure l'afirmació destil·la una profunda desconfiança. Posaria la mà al foc que els arguments de sostenibilitat ambiental han pesat ben poc a l'hora de prendre la decisió d'espargir el verí.
En tot cas, i com mostra la segona fotografia, hi ha municipis que en tirar verí avisen als vianants i veïns per si algú tingués la temptació de collir un espàrrec o agafar alguna altra cosa, però en cas dels camins del Consell Insular no cal avisar, no hi ha motiu (?), fins on arriba l'esquitada, a vegades descontrolada per l'acció del vent, tota vida desapareix. Res, no queda res viu. A dir ver és una encertada manera de “mostrar” tota la brutor de la vorera: plàstics, ampolles, papers...bellament distribuïts.

Coses que passen, als pocs dies de fer la fotografia vaig llegir un article de J. Corbella a La Vanguardia (30/03): “La ciència assenyala als pesticides com a culpables de la mort massiva d'abelles”. Ve a dir que dues investigacions, una britànica i l'altra francesa, han descobert que pesticides introduïts fa vint anys (neonicotinoides i imidacloprid) espargits per “protegir” els sembrats afecten la capacitat d'orientació de les abelles.
Com no podia ser d'altra manera, la companya BayerCropScience, distribuïdora dels productes, considera, segons l'article citat, que les dades aportades per la investigació de la universitat escocesa no demostren res.
En tot cas, atès la importància de les abelles en la pol·linització de pomeres i ametlers i la producció que s'en deriva, als Estats Units, a l'altra banda de l'oceà, es convocarà un grup d'experts per abordar el tema... i tot això al marge de reformes laborals, atacs a la llengua i mentides dels governants
Entre una i altra cosa, dues conclusions tristes, de Setmana Santa:
-Abelles vives o mortes no és tema tan important com la possible producció de pomes i ametles
- Fa 20 anys que tiren un determinat producte i ara es descobreix que fa mal irreparable
Quines conseqüències tendrà el verí que tira el Consell a la carretera? Si es destapàs alguna conseqüència, qui se'n farà responsable?