No sempre se'n surt, d'un acte cultural
o de qualsevol altre moment compartit, amb el mateix sentiment. I
quan es parla de sentiments, aquests, no sempre es poden definir
fàcilment. Si s'hagués de dibuixar un ventall de possibilitats
segurament aquestes anirien de l'enuig per considerar l'acte com una
pèrdua de temps i energia fins a la plena satisfacció que es
manifesta amb la pell de gallina passant pel res, ni fu ni fa, esta
bé però..., esta bé, molt bé i extraordinari (de fet cada un te
tenir la seva escala que aplica de forma inconscient o en base a uns
raonaments determinats).
Sense voler arribar al més alt escaló,
es podria dir -i és una opinió compartida- que l'acte del
Correllengua d'enguany, coordinat per l'OCB local, ha resultat
altament satisfactori.
Llavors, ¿quins elements diferencials
s'ha donat en relació a altres actes culturals o reivindicatius en
defensa de la llengua?.
De banda el motius externs, -què també
conten, i molt- com és el cas de la pluja que ha obligat a
l'agrupació de les persones sota el teulat o l'assajament constant
de l'actual Govern (recordi's que en els casos d'assajament la
càrrega de la prova sempre correspon a l'assajador), ¿quins altres
elements poder haver influït en la cara general de satisfacció dels
participants?. Vet aquí una hipòtesi:
a.- El fet d'estar agrupats en un espai
reduït espai, ha fet que ens sentíssim propers, independentment del
grau de coneixença o d'afinitat ideològica (al topar-te de cara, si
mes no, alces celles de complicitat)
b.- Totes les persones presents han
portat, un moment, la torxa. L'han rebuda del veí físicament més
proper i l'han passada al de l'altre costat (sense distincions ni
triadelles)
c.- La majoria de grups i associacions
han participat de la lectura del manifest
d.- La Banda de Música ha encetat i
tancat -amb una emotiva Balenguera- l'acte
e.- Hi ha hagut ordre amb flexibilitat
(des de canvis motivats per la pluja a possibilitats de fer-se una
fotografia familiar amb la torxa de la llengua)
Aquest comentari de recerca d'elements
“diferencials” sorgeix de la constatació de l'apatia
generalitzada que, en general, ens correspon com a poble -”dins una
vall ignorada i monòtona hi ha un Cardassar”-, i de l'habitual
disgregació de forces que es sol donar, possiblement derivat d'una
prioritat del cultiu de l'ego -.potser de grup- sobre els presumptes
interessos col·lectius.
Més enllà dels mots, les imatges també palesen molts aspectes d'una festa. I més si son tractades amb ma destre, sensibilitat i fina intuïció com és el cas de les presents realitzades per la Trescadora, Maria Mesquida