Barruts!

Si resulta cert el que assenyala la teoria quàntica (http://reflexionari.blogspot.com.es/2014/03/blog-post.html) hauré d'acceptar que el meu ésser també disposa d'aquest gradient egoista, atrevit i despectiu que defineix els barruts. Sí, aquell que apliquen, davant els altres i l'entorn, de forma continuada, amb fets i pensaments, ser centre únic del cosmos. Un gradient que, d'altra banda, em resulta agressiu, que no puc suportar perquè fer la meva sensibilitat. Ja ho val!

La nostra comunitat és petita, d'aquelles en que ens diem la mentida “aquí ens coneixem tots”.

En les nostra limitació, ens estalviam la tasca de mirar o re mirar, atribuint característiques tribals a les persones (aquest és un “Ballarí”, idò serà alt, robust, encollonador, vividor, amic de molts, infidel...) D'aquelles comunitats que permeten fer observacions generals de forma repetida, i encara més, extrapolar-les a diversos entorns.

Qualsevol manifestació pública potser una bona talaia per detectar les persones singularment barrudes. Una de les més indicades, que possibilita una observació repetida en espais curts de temps, en són per exemple, els funerals. Les manifestacions de dol, de presència o de relació -que de tot hi ha-, resulten habitualment nombroses i és aquí on els barruts es mouen amb més naturalitat i, lògicament, mostren el llautó.

Com es coneixen? Quins signes mostren?, Com es guanyen la consideració de barruts?... 

Es pot aplicar la tècnica de les tres passes:

La primera serà discriminar el comportament habitual admès, o que te consideració de “normal”. En el cas dels funerals seria arribar, situar-se en l'ordre que possibilitin els llocs encara buits, ocupar-ne un i esperar la tanda corresponent per, seguint l'ordre de la fila, passar per davant els familiars del difunt.

Els barruts gaudeixen de fer-se notar com els paons i per això transgredeixen l'ordre establert. Arriben els darrers i sense respectar normes ni normalitats, passen per davant part de tot els altres per guanyar uns minuts que, després, tornen a perdre xerrant de foteses al bell mig de la cantonada de la plaça.

La segona passa anirà dirigida a afinar en el qualificatiu (tampoc no es tracta de etiquetar de barrut al primer que passa!). Caldrà distingir, idò, els barruts d'aquell altres que s'erren o es descuiden una vegada. Sol ser habitual el cas d'aquells persones externes que es proposen sortir, fort i no et moguis, per portal d'entrada. Demanant contínuament disculpes, això sí. Tampoc no tendrien, en aquest cas, la consideració de barruts aquells que, havent arribat tard, han de fer equilibris per arribar a la “seva capella”. Potser n'hi ha alguns que ho son una mica barruts (no deixen de rompre un ordre establert per colar-se a la cua des d'una capella lateral), però majoritàriament són “repetidors” de capella. Tenen el costum d'anar a la capella d'un dels sants i tant hi van si l'església és plena, com si es mig buida. En definitiva, encara que seria discutible, de moment, no es designaran amb el qualificatiu “barruts” als descuidats, els externs perduts ni tampoc als capellers habituals.

I la passa definitiva serà, la prova del cotó, comprovar que els menyspreu als altres i a les normes, també l'apliquen en altres indrets (i que no afecta sols un cas puix es podrien confondre barruts i maniàtics o subversius). Aquesta tercera passa requereix un esforç addicional ja que implica una certa atenció de seguiment. A dir ver relativa perquè al estar orgullosos del seu posicionament son bons de caçar. Son els mateixos que de banda passar davant als altres en els funerals, també, travessen el carrer quan tothom mira, per exemple les carrosses de Sant Antoni, els que s'asseuen en els passadissos d'una representació teatral, els que aparquen on els passa pel nas, els qui, parlant pel mòbil, aguanten la maneta de la porta d'un establiment públic, els que bravegen de tot quan tenen...

Detectar, discriminar i comprovar...llavors ja no hi ha gaire dubtes, poden gaudir, amb propietat, del qualificatiu “barrut!”

La meva llista no és molt llarga, però uns quants n'hi ha. I la vostra?