Gràcies, moltes gràcies, estimat
Ahir vespre, des del Palau de la Música de
Barcelona, Raimón deia adéu a la seva llarga vida de recitals.
Sens
dubte per a nosaltres, els qui conformàvem el nucli dur (vull dir
laboral) del Club Card, Raimón va configurar-se com a icona de
persona seriosa, compromesa, progressista, contundent. i amb suficient habilitat perb retre homenatge, mitjançant bellesa musical, als "seus"
poetes.
"Flor de Card" publicada, en el mes de juny de 1974, una llarga entrevista que li haviem feta a l'hotel Perla de s'Illot. Hi feia estada, si no recordo malament, després d'un
concert memorable a Manacor, a l'antic quarter, just on ara és situa Col·legi Simó Ballester.
Aleshores la por (Jo vinc d'un silenci) campava per tot
arreu, però no menys que el desig de canvi, la il·lusió amb un final de la dictadura que ens avergonyia. El concert resultà
memorable, d'aquells que arriben al cor i aixequen, d'emoció, els
pels del braços.