31 d’oct. 2026

25 anys del Parc

 

Assumir com a pròpia aquella sentència, encara no gens vella, que provenint de la biologia assenyala que “tot el que es diu, es dit per algú” ens aboca a la recerca, si més no intuïtiva del “per a què?”, de les paraules, de les accions i de les identificacions i postures.

Ho recordava mentre llegia els actes programats amb motiu dels 25 anys del Parc Natural de la Península de Llevant.

Per als qui tenim brins de pensament de respecte a l'entorn i de identificació amb la terra l'existència del parc, en si mateix, ja representa un tresor a servar i, si es possible ampliar. I si hi afegim el farcell d'activitats de coneixement i respecte al medi, encara més.

En podem estar tots ben satisfets

L'efemèride ens transporta, a les aventures anteriors a l'existència del Parc, de quan un grup de llorencins tenia llogada la cacera Albarca. I després quan es va plantejar la idea del PORN del 2019.

Una primera idea que arribava a les muntanyes llorencines i que fracassà, al meu entendre per dos motius. Per la incapacitat de l'administració d'arribar a acords amb els propietaris de les terres. I També per l'oposició generalitzada dels habitants dels municipis afectats. Oposició que derivà fonamentalment de la manipulació conceptual que es dugué a terme.

Vam viure moments calents on llorencins amb interessos especulatius exagerant i fent caricatures de futur (Pensau que si fan això vos diran lo que heu de sembrar i no podreu treure ets ous del nieró!) aconseguiren escampar la por i el pertinent rebuig.

Sortosament el Govern, restringir les seves aspiracions inicials, ha anat comprant finques grans i improductives i ampliant l'àrea de protecció marina., convertit l'indret en un singular paradís