2 de nov. 2026

This is art

M'agradarà manllevar el títol a aquell conegut programa de divulgació artística de Ramon Gener. Els qui, per la raó que sigui, no ens sentim dotats d'una singular sensibilització artística i volem superar la vacuïtat de la moda que imposa la cultura del moment, que pot anar des de “el valor de l'art l'imposa el mercat” a “una peça artística ha de provocar sensacions sense explicacions” o a un “m'agrada/mo m'agrada”, haurem de recórrer a les explicacions dels artistes o de les considerades persones enteses, com és el cas, a nivell local de l'èxit de les conferències de Lucia Mestre “Un mes una obra” o de Ramon Gener a nivell televisiu o Figuro Art a una altra de les múltiples pàgines que mostra la xarxa.

Aquesta necessitat d'explicacions, en el meu cas, ve de vell. Recordo que en aquella experiència formadora que representà el Club Card, no era el mateix llegir poemes de “Nu” de Jaume Santandreu abans o després de l'explicació de l'autor. Conèixer on arrelaven les paraules i el sentit dels versos, ens transportava a una mirada que s'apropava al que s'ha assenyalat “plaer de l'art”, sense arribar mai a l'èxtasi artístic, també conegut com síndrome de Stendhal

Cosa semblant vaig experimentar al escoltar i entendre el procés creatiu de na Marina E.G a “Una protesta d'amor maternal” just després de la performances d'aquest proppassat 23 d'octubre. El seu procés vital -acaba d'esser mare- la lectura de “La dida” de Salvador Galmés i una puntada blanca sobre fons roig -color no gens casual-, per cada una de les brodadores llorencines, m'ajudaren entendre l'evolució del seu procés creatiu.

Plaer semblant em provocà la divertida aportació de Josep Alorda a “Sa meva padrina brodava” on mostrava les diverses fases del brodat des de la caixada al “souvenir” descontextualitzat de Cala Millor o el “Fil continu” de Jordi Coll.

Dissortadament no vaig poder dialogar amb els altres artistes. Des del desconeixement hi va haver coses que m'agradaren més i altres menys, però com s'ha dit abans això de m'agrada o no m'agrada, sense saber argumentar motius, pesa poc.

Una interessant idea, gens casual, aquesta d'apropar el Certament d'Arts Visuals, del Programa Cultural Art Jove, 2026 del Govern de les Illes Balears al “Brodart”.

Amb els concursos d'art, em passa el mateix que amb els concursos de gloses i altres competicions artístiques. Si no hi ha una estructura molt clara i compartida, això que en diuen ítems concrets i tangibles ¿qui pot avaluar i valorar la creació d'una altra persona?, ¿amb quins fonaments i amb quina finalitat? ¿Per què no està de moda argumentar i publicar les decisions dels membres dels jurats?

Veien les cares dels artistes que pujaren a l'escenari de l'Espai36, es podria deduir que el guanyar fa riure i que el no guanyar pot implicar certa disconformitat amb el veredicte del jurat.