20 de juny 2009

Dos dies, dos regals

De banda els habituals, que no son pocs, aquesta setmana he rebut dos regals addicionals.

Un prové de Madrid. El mentor i activista emocional Josepe m'ha convidat a visitar el seu blog (josepegarcia.blogspot.com) on, entre altres coses reflexiona sobre l'experiència de la recent i tercera peregrinació pel camí de Santiago

Diu que hom se n'adona de moltes coses i entre elles "el decubrir que lo que cuenta es el ser, y no el hacer o el tener"

Aiximateix, caminant caminant, decideix reflexionar sobre les tres preguntes mes importants de la seva vida, les que es repeteix i l'han marcat amb mes insistència. Assenyala que són:

Per a què?

Per què no?

En el pitjor dels casos, què pot passar?. I què?

I després de la descripció d'anècdotes i detalls acaba dient "he tornat amb la imperiosa necessitat de NO tenir raó, d'acceptar als altres, de respectar-los..."

Les reflexions d'en Josepe em fan reflexionar, i com assenyala Maturana, "reflexionant hom no pot saber el que passa en l'altre...en tot cas s'obren camins de noves reflexions.../En la reflexió s'aprèn...i com s'aprèn?, reflexionant, fent amb altres"


L'altre prové de Barcelona. Na Montse Cascalló, codeixeble en els cursos d'Augere i companya d'experiències coachingnianes em convida a visitar al seva nova web http://www.mcoach.cat/. M'encanta. La pàgina web... i tot el que hi ha al darrera: les pors, els dubtes, les ganes, la convicció, la decissió, el treball interior, l'autoconfiança... i sobre tot la valentia de rompre amb una feina, segurament segura i rutinària, per cercar-ne una altra sens dubte mes agosarada però de ressonància amb el seu ésser d'ara.

H.Hesse -citat per Jaworski a "Sincronicidad"- assenyala: "Cada persona solament te una vocació genuïna, trobar el camí cap a si mateix...la seva tasca es descobrir la pròpia destinació -no una d'arbitrària- i viure-la totalment...tot el demés és existència hipotètica, evasió, fuita..."

Idò!. Gràcies a ambdós
G. Pont
20/06/09
Imatge: Blaveta (Poluommatus icarus balearica) sobre flor mústia de batzer; presa a ses Sitges el juny del 2004

17 de juny 2009

A l'entorn de la ressonància

RESSONÀNCIA f.: cast. resonancia. 1. Acció i efecte de ressonar; so repercutit. La remor dels meus passos despertava de vegades alarmants ressonàncies, Ruyra Parada 24. 2. fig. El fet de parlar-se molt i a molts de llocs sobre una cosa; fama, anomenada d'un fet. Tant l'un com l'altre cas foren de gran ressonància, Vayreda Puny. 132. Aquestes foren ressonàncies de l'èxit excepcional que tingué a Barcelona l'exposició, Pla Rus. 230. Fon.: rəsunánsiə (Barc.); resonánsia (Val.); rəsonánsi (Palma). Var. form.: ressonança. (Del DCVB)

En molts d'entorns, i mes concretament en les sessions del coach coactiu d'Augere, sovint es feu referència a la necessària ressonància entre coach i client i també en detectar les ressonàncies dels clients amb determinats temes i situacions
Em va semblar i em sembla una eina potentíssima per detectar canvis, físics i emocionals, en els clients. Per poc que miris des d'una mica de distàcia, te n'adones d'aquells temes i situacions on una altra persona es troba còmoda, vibra o mostra indiferència.
Aiximateix al fer-li de mirall (on es permet un cert grau d'exageració) pots induir a la recerca i/o admissió de nous camins
Fins aquí tot be, d'escola...
Però vet aquí que algunes lectures em porten al dubte
Primer Echeverria quan assenyala "No solament actuam d’acord a com som (i ho fem), també som així com actuam. L’acció genera ser. Un torna d’acord al que fa. Les nostres accions revelen la nostra forma de ser"
Després Eker quan ens mostra la cadena del procés que ens porta a l'acció: "Pensaments -> sentiments -> accions -> Resultats...Els pensaments procedeixen dels “arxius d’informació” que tens en els armaris de la ment... Canvia la programació i canviaras els resultats"
Llavors...
No es tal vegada la ressonància una deriva del sentiment?
I si es així no la podem canviar, canviant els pensaments?

Obviament no qüestiono la importància de la ressonància. Faltaria més!.
Pero les ressonàncies no són fites fermes i definitives, ni s'alliberen de la deriva del canvi continu.
Són -i han de ser- eines momentànies. Tant les nostres com les de les persones de relació

G.Pont
Juny 2009
Imatge: Pinta de moro (Dipsacus fullonum) amb borinot