L'ona

Les ones, encara que semblin llunyanes, sempre arriben a la platja.

Els models socials, els estils de lideratge dels qui ostenten el poder, es van copiant i desplaçant, com les ones, i arriben a tots els racons.

Segurament trobaríem justificacions teòriques comprovades que justificarien l'afirmació anterior. Però potser no cal trescar idees: ni a la teoria quàntica que evidencia que tot és relacionat amb tot, ni a la sociologia que destapa la nostra necessitat de pertànyer a un grup o una tendència, la que pressuposam guanyadora o necessària per al nostres interessos, ni tan sols les de la psicologia que ens portarien a redescobrir la tendència a copiar els models dels qui manen, o millor a actuar, segons esperen els nostres caps o referents.

Capelletes

Era una pregunta àvida de coneixement, ben diferent d'aquelles preguntes que a vegades es fan tot cercant l'assentiment o la sintonia amb les pròpies idees. «Com considereu que som els llorencins?, un aspecte positiu i un de negatiu».

Pregunta que feia part d'una consideració més general emmarcada en el taller de desenvolupament «Destapa't» de l'any passat: ¿de banda la família quins aspectes locals poden haver incidit en el nostre ésser?.

La resposta va ser fluida i contundent: l'esperit de poble en la banda positiva i l'inici de capelletes a la banda negativa.

Em va sorprendre que, des de fora, des de la distància, es detectàs l'existència de capelletes locals.

Al situar l'afirmació en els aspectes negatius vaig creure entendre el significat del concepte «capelletes».