28 de maig 2015

Voldrem?


I després de la festa democràtica, sempre amb certes tensions i sorpreses finals, venen les enhorabones i les anàlisi dels resultats. Mirant una mateixa cosa no sempre tots veiem els mateixos detalls, per això les anàlisis sempre son personals. En casos de partits i grups cal suposar que, en bona part, les anàlisis son compartides per les persones que els integren.Al Card.cat, com no podria ser d'altra manera, ja s'hi han publicats diversos tipus de lectures dels resultats electorals.
La meva proposta, ara i aquí, seria la reflexió personal, pública i transparent, intentant agafar -si en som capaç- una mica de distància:

20 de maig 2015

Cada quatre anys...


Després del silenci forçat imposat per la dictadura entenguerem, de forma errònia, que la possibilitat d'anar a votar havia de ser sinònim de democràcia, de participació, de pluralitat, de transparència... i de totes aquelles utòpiques virtuts que havia congregat “el desig de canvi”, la inajornable necessitat d'una nova manera de ser ciutadans, de fer política.
Fins i tot pensàrem, també de forma errònia, que s'havia superat, amb escreix, allò de "atado y bien atado", la famosa frase del Dictador.
En aquell desig de canvi, amb encert i clarividència, el capellà poeta dels marginats -que ja no és capellà, però si poeta i treballador de marginàlia- reclamava, amb contundència, “persones netes, honrades i poc gastades”