Llarg camí

Seguint el rastre que van deixant el titulars de la premsa i alguns dels comentaris que van sorgint en relació a la dramàtica torrentada del 09/10/2018,  es podria assenyalar, amb certa acidesa, que es van succeint etapes previsibles d'un llarg camí cap a la normalitat:

A.- Certament no cada dia plou, de manera insistent, 270/320 litres per m2; ni cada any es desborda el torrent a Sant Llorenç/Son Carrió/S'Illot (comptabilitzant les torrentades de diversa intensitat ens surt, si fa no fa, a una cada 10 anys). Però també és cert que a altres indrets, per exemple Castelló, pot ploure amb una intensitat semblant sense haver de considerar tretze morts. I encara sort, assenyala gairebé tothom, que la torrentada no arribà de nit!.

Un procés

Cada persona te una manera de viure les seves experiències. No hi ha receptes universals.

Tots els processos, però acostumen a seguir unes determiades passes. S'aplica a la dinàmica de grups i, tal vegada, el model es podria adaptar al dol col·lectiu que, derivat de la torrentada assassina ens toca viure.

1.

Després del xoc, hem viscut una primera passa, la distància. Treure fang, orientar els voluntaris, visitar familiars i amics, ens ha distret una mica, la “feina imprescindible” i el dol interior han ocupat el pensar i el sentir