La força de la porrassa

Pel qui vàrem tastar, per simple qüestió d'edat, el Sant Llorenç preturístic, la porrassa (Asphodelus aestius) ens resulta una planta ben familiar.

D'infants jugàvem amb ella fent panxes de granot, alçant suaument el tel d'una fulla i bufant amb força. Mes tard utilitzàrem les llargues fulles per fermar, travada amb una pua d'esparreguera de cristià, les manades d'espàrecs quan ja no els podíem abraçar amb el dits de la mà...o utilitzat la tija seca, la caramuixa per fer inofensives fletxes que es tiraven amb un arc fet amb un cimal d'ullastre.

Planta de tres noms, de verda porrassa; albó quan mostra les seves flors blanques amb els pètals amb una discreta retxa morada ("d'albs albons", parlava el poeta...i alhora presumpte indicador de producció: "any d'albons, any de cavallons!"); i caramuixa quan la tija s'asseca. La caramuixa tant s'utilitzava per començar foc, com per construir canyissos per assecar figues o tomàtigues, per estirar la reixeta del galliner...

L'esperit dels 80

Segurament és mirada esbiaixada, però no hi puc fer més. Crec amb la importància i la transcendència de treballar els aspectes educatius que emanen de l'entorn, de la comunitat on es desenvolupa l'infant. M'hi porten les lectures i les experiències.

En general, els governs municipals, encara que disposin d'educadors en les seves regidories, de moment, no acostumen a destinar-hi gaire atenció al que es coneix com a "comunitat educativa".

Si la qüestió es plantejàs, a qualsevol indret, en forma de pregunta formal, segurament, en cas de contesta, s'argumentaria l'alt pressupost destinat a la pertinent regidoria d'educació i a la delicada atenció que s'atorguen als temes que, segons llei, resulten de la seva responsabilitat.

I tendrien tota la raó. Pel que conec no voldria dubtar, ni induir dubtes als lectors, sobre la curosa atenció dels diversos governs municipals vers les seves responsabilitats legals.