Segurament
és mirada esbiaixada, però no hi puc fer més. Crec amb la
importància i la transcendència de treballar els aspectes educatius
que emanen de l'entorn, de la comunitat on es desenvolupa l'infant.
M'hi porten les lectures i les experiències.
En
general, els governs municipals, encara que disposin d'educadors en
les seves regidories, de moment, no acostumen a destinar-hi gaire atenció al que es coneix
com a "comunitat educativa".
Si
la qüestió es plantejàs, a qualsevol indret, en forma de pregunta
formal, segurament, en cas de contesta, s'argumentaria l'alt
pressupost destinat a la pertinent regidoria d'educació i a la
delicada atenció que s'atorguen als temes que, segons llei, resulten
de la seva responsabilitat.
I
tendrien tota la raó. Pel que conec no voldria dubtar, ni induir
dubtes als lectors, sobre la curosa atenció dels diversos governs
municipals vers les seves responsabilitats legals.
El
tema que voldria plantejar és un altre, de forma concreta es tracta
d'energia; de l'energia destinada a tots aquells afers d'àmbit
social que ultrapassen les responsabilitats legals i que corresponen
a l'àmbit polític. I encara enfocat a la part no escolar del fet
educatiu, és a dir, a l'esmentada vessant referida a la incidència
de l'entorn. En la atenció i cura dels aspectes que, essent d'abast
local, poden incidir sobre la motivació i el desenvolupament dels
infants.
No
copien els infants tot el que els arriba dels altres?. Idò intentem
que els models a copiar siguin correctes.
Sens
dubte el primer àmbit d'incidència és el familiar, model
radicalment transcendent que s'adquireix abans de l'arribada a
l'escola. Disposa l'infant de l'atenció i les carícies que
necessita? Quantes hores es passa endollat davant el
televisor/tablet? Dorm bé i les hores corresponents? En cas de
dubtes on es poden adreçar el pares per trobar informació i
assessorament?...
Es
poden enfilar preguntes sense respostes que, a la llarga, resulten
transcendents per al benestar i felicitat de les persones que, ara
infants, demà hauran de conformar i dirigir les comunitats.
El
campi qui pugui ja hi és, i ben arrelat. Es tractaria, idò,
d'oferir i facilitar camins de millora. Tots hi guanyaríem.
Treballar un ambient alegre, sa, inquiet i motivador no sols
afectaria els infants més necessitats, sinó, també, tots aquells que tenen
el «campi qui pugui» ben orientat i solucionat. Un dels referents
important que tenen els infants són, precisament, els altres
infants. Tota energia destinada a l'ambient, a la força educadora de la família, és un guany
generalitzat.
Un
altre entorn a treballar seria el que es situa més enllà de la
família. Quins objectius, mètodes i, sobre tot, amb quina il·lusió
i estima es dirigeixen les activitats infantils i juvenils no
escolars? Quins suports necessiten?.
També voldria fer referència a la comunitat com a tal. Quins
missatges regala, de forma constant, la comunitat als infants?. Es
vol assenyalar aquí: neteja, ordre, respecte a les normes i a les
altres persones, reconeixements...
Com
es podrien treballar tots aquests aspectes a nivell local?. Quin cost
i quins beneficis se'n derivarien de tot plegat? Potser un estudi,
una investigació realitzada per persones preparades podria donar
pistes sobre necessitats i possibilitats.
La
present reflexió, d'àmbit general, en certa manera es presenta com
a proposta de recordança, redescobriment i retorn a aquell enyorat
esperit de suport al fet educatiu que, a nivell local, i mitjançant
els diversos serveis municipals d'orientació educativa, es
desenvoluparen al llarg dels anys 80 del segle passat en el Llevant de Mallorca.
Aleshores
es plantejaren com a necessitat de suport a l'escola. Segurament la
tasca, avui, s'hauria d'orientar vers la comunitat, els pares i les
connexions d'aquests amb l'escola. No ho sé. S'hauria de demanar.
En
tot cas, destinar a l'educació persones tècniques i recursos,
il·lusió i viratge polític, no resultaria un mal negoci de futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada