AL36 Cercar nius

És condició humana; en general tenim tendència a sobrevalorar el passat. Cal enfocar aspectes concret per adonar-se'n que tal suposició és falsa i que, de cada dia que passa, anam a millor. Recordem la relació i el tracte amb els animals. Sortosament ja no es veuen persones que peguin amb un garrot a les bísties o a les ovelles, ni que donin, curiosa l'expressió, “pallisses de ca” o es vegin cans de caça penjats o persones que mostrin la salvatgina a manera de trofeu. Tampoc infants que, en primavera, vagin a cercar nius.

D'anar a cercar nius tracta l'anècdota d'avui. Una activitat habitual a finals dels anys cinquanta del segle passat.

AL35 Arbres amb nom propi

 

Avui, des de l'anecdotari es vol fer recordança d'aquells arbres que, per la seva utilitat, es feren populars i gaudiren de nom propi.

Segurament cada nucli urbà en té els seus.

La idea es planteja en passat perquè s'emmarca plenament en el Sant Llorenç rural, quan fora vila era, fonamentalment, el lloc de feina i suposava la principal font d'ingressos.

Val a dir que cada família podia tenir els seus arbres de preferència. Per a la familia de sa Begura, l'arbre de la sínia (Evònim del Japó) era tan important com l'alzina de Can Corem per a la família ferrera de Son Carrió. L'objectiu, però, és un altre. Es tracta de fer referència als arbres populars, als que eren coneguts per una àmplia majoria dels ciutadans i que eren tema d'esporàdiques converses.

AL34 Xarrets i carretons

 

Indagar sobre xarrets, carretons i cabriols també pot resultar una petita aventura. De fet després de consultar aquell petit Panorama Balear titular “Carros y coches de antaño” amb textos de l'Arxiduc (1967-1891) traduït per Sureda Blanes on es parla de carretets, galeretes, galeres i omnibús s'haurà de recórrer al diccionari per intentar esbrinar el context de l'anècdota que situaríem a l'entorn dels anys quaranta del segle passat, just abans de la generalització de les motos i del Seat 600.

En el nostre entorn el vehicle bàsic de transport era el carro. Gairebé tothom disposava de carro i bístia que utilitzaven per anar a treballar i també per desplaçar-se en família d'un lloc a un altre.

AL33 La fila de l'escola

 

Des de 1922, any de la inauguració de “s'escola nova”, entesa com a edificació feta a feixines en un solar de l'església -res a veure, idò, amb el concepte d'Escola Nova de Ferriere i Decroly que encetaria la transformació de les pràctiques escolars-, fins el 1972 quan es va tancar l'escola de “ca ses monges” són cinquanta anys de clara predominança de l'escola privada a Sant Llorenç des Cardassar, tant pel que fa a l'escola de primeres lletres, després anomenada de pàrvuls, com pel que fa a l'escola de les nines i, en bona part, de la dels nins. Ccom passava en altres indrets, aquí el vicari Onofre Jaume també muntà la seva aula escolar.

Potser cal recordar que després de 1936, amb el triomf de l'anomenat nacionalcatolicisme, l'escola pública tingué un paper residual. A la manca de recursos s'hi havia d'afegir la pressió social. En definitiva, després de la gerra no era gaire ben vist que un infant anàs a l'escola pública.