Els quatre clotets

1. Idees. La majoria dels missatges, en aquest constant bombardeig d'estímuls i informacions, passen per malla. Arriben per algun dels nostres sentits però al no posar-hi atenció conscient, desapareixen, es fonen o, potser. van a parar a l'enorme bidó de l'inconscient. ¿Quants missatges subliminars, que condicionen el nostre pensar, potser hi tenim, en el bidó?, sense esser-ne conscients!!

De forma accentuada passa a les persones que, a més, disposam de memòria fugissera. Si no s'escriu la idea, com els somnis, aquesta fuig. També li passava a l'admirat i enyorat J.Luis Sampedro. Comentava el savi, que per amarrar les idees les havia d'escriure en una petita llibreta de molles que sempre portava a la butxaca de l'americana; “es que si no les escric, mentre esper l'autobús o passeig, totes s'obliden” va dir, fa anys, en una singular conferència a Palma.

Vell autoritarisme

A vegades es dóna la voluntat d'encetar, de forma pública, una denúncia, però després costa trobar les paraules adients per compondre el text. Falten paraules o, potser, ordenar idees.

El cavall del Guernika (P.Picasso)

Partint de la investigació de Stanley Milgram (Universitat de Yale) on es demostra la força i el pes de l'autoritat sobre les nostres accions o aquella altra de Michael Macy (Univeritat de Cornell) en relació a la necessitat de pertinença al grup (Redes 26/06/11) i també considerant les claus de la comunicació treballades, entre altres per Paul Watzlawick, es pot dir sense cap classe d'embuts que l'aparició d'engalanats militars i comandaments policials rere el President del Govern en les rodes de premsa, preparades i limitades, per anar contant el procés del coronavirus representen, de forma inequívoca, un increment de l'autoritarisme. D'un autoritarisme que contradiu la raó.

Un autoritarisme que, com no potser d'altra manera, s'anirà estenent fins arribar a les persones que ostenten poder en cada un dels pobles, localitats i famílies (malgrat el confinament ja es comenten pel carrer anècdotes de suposat autoritarisme aplicat a nivell local).

Ningú no s'ha molestat en explicar el motiu de tal missatge d'autoritarisme, però tots podem intuir el que s'ha amaga a sota.

Treball a distància

Diuen que qualsevol crisi inesperada, sigui personal, torrentada, temporal o pandèmia sempre sol aportar informacions i actituds també imprevistes. És el que hi ha. Segurament s'ha de considerar inherent a la condició humana.

Això del coronavirus gira malament. Es dóna per estabilitzat, però augmenten les defuncions i segurament els lògics dies de confinament; hi ha lluita d'interessos polítics. A més sembla que una vegada superat el tràngol sanitari, en poden aparèixer d'altres com l'econòmic i potser el social. A vegades les desfetes es converteixen en oportunitats i passen coses; o no!, ves a saber!

Una de les múltiples coses sorprenents, des del meu punt de vista, ha resultat les continues referències al treball a distància, al teletreball.