Encara més, diria que, en general, anam fent allò que ens sembla que hem de fer, sense aturar-nos a pensar amb les possibles conseqüències de les nostres accions, un posicionament que també podem fer extensiu a les nostres no-accions.
Encara que volgessim no fer res, mai podem deixar d'intervenir i d'afectar, en un o altre sentit, la naturalesa i les altres persones.
Amb els anys he après a posar en valor, de forma conscient, aquella vella, coneguda i transcendent pregunta que podem fer-nos en tants d'indrets i circumstàncies: ¿I si em veiés un infant que n'aprendria d'això que faig o d'allò que vaig fer?.
Dit això encara resta marge per a les sorpreses.
