Encara més, diria que, en general, anam fent allò que ens sembla que hem de fer, sense aturar-nos a pensar amb les possibles conseqüències de les nostres accions, un posicionament que també podem fer extensiu a les nostres no-accions.
Encara que volgessim no fer res, mai podem deixar d'intervenir i d'afectar, en un o altre sentit, la naturalesa i les altres persones.
Amb els anys he après a posar en valor, de forma conscient, aquella vella, coneguda i transcendent pregunta que podem fer-nos en tants d'indrets i circumstàncies: ¿I si em veiés un infant que n'aprendria d'això que faig o d'allò que vaig fer?.
Dit això encara resta marge per a les sorpreses.
I de sorprenents, però també reconfortants i enormement plaents, han resultat dues de les conegudes derives del llibre MOTS.
La darrera deriva dels dolços mots i del compromís d'acció -”juntament amb la meva germana, cada dia, recream dues de les paraules del llibre”- d'una de les primeres professores de llengua catalana que, de la mà de l'Obra Cultural Balear, vam tenir en aquell vell quarter de Sementals, on ara és l'Escola Simó Tort, just a la vora de l'estació del tren de Manacor.
L'altra va ser la recreació que en va fer, en forma de contarella, un company de curs d'art de l'Escola de Mallorquí de Manacor. Una contarella divertida, lligada, amb sentit i missatge, que incorpora tots i cada un dels mots assenyalats en el llibre.
Just per això i com solia dir-se en altre temps, “ja es considera ben pagat l'autor”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada