30 de set. 2012

El rellotge de la cama-roja/2


A l'apartat o bloc “lliçons de coses” el proppassat 3 de juny, sota el títol el rellotge de la cama-roja, es comentava el concepte temporal kairós alhora que es deixava constància, derivada de l'observació directe, que els dies ennigulats les flors s'obrien i tancaven a la mateixa hora, sent així que el “rellotge” no podia ser guiat per la llum solar

Vet aquí, però, que per un efecte de serendipia (trobes una cosa quan en cerques una altra) acabo de conèixer que el tancament de les fulles de les plantes ja va ser estudiat per Jean-Jacques d'Ortous de Mairan i que dos segles després les seves sospites es veurien confirmades pel científic bielorús A. Chizhevsky (1922).
No és la claror, si no l'activitat i el magnetisme solar. Aquesta és, segurament, la corda del rellotge de la cama-roja.
Però es que, segons evidencien altres científics (Halberg, Cornélissen, Mitrovica....) les interferències magnètiques entre els diversos planetes i el sol van més enllà del que s'havia sospitat, fins al punt d'assenyalar que “la biologia i el comportament no son totalment individuals, y de que tots els sers vius es fan ressò del cosmos en tots els aspectes de la seva vida”
Es a dir el mateix magnetisme que regula l'obertura de les flor de la cama-roja també pot incidir sobre el meu humor. Vaja, vaja!

4 de set. 2012

De la premsa...


L'espera sempre resulta llarga. Malgrat els minuts i segons són, en teoria, tots iguals, la seva percepció, la “realitat viscuda”, és ben desigual. Si et trobes en el “fluir” el temps passa sense adonar-te'n, si et trobes en el “sofrir” els segons s'allarguen una cosa de no dir.
Les esperes poden, a més de llargues, ser tenses, quan tenim expectativa de canvi (ara arribarà!) o relaxades quan l'espera és presència i acompanyament.
Bé, idò en una d'aquestes esperes relaxades, a la premsa d'un mateix dia, vaig llegir dues informacions que em varen suggerir un broll de preguntes sense resposta que, ara i aquí voldria compartir.

Una feia referència a que Itàlia (com ja fa França) “gravarà les begudes amb sucre per danyar la salut”
Vaja, que la ciència avança i es descobreix que el sucre és dolent per al cos (com també ho és l'alcohol i el tabac) i que el seu costum arriba a provocar malalties que, a més de danyar a persones concretes, hem de pagar entre tots.
Davant aquesta informació, què podrien fer els Governs?. Segurament posar mesures restrictives a la producció. Si pot fer mal -com aquelles famoses joguines xineses- per què no es retira del mercat?
També hi hauria una altra via, la que apliquen els napolitans a les botigues de pastorets: “qui rompe, paga”. Qui te els guanys?, idò aquest que pagui el mal que fa (imagineu també per un moment, que passaria si s'apliques aquest criteri referit a la sostenibilitat del Planeta!)
Es clar que també hi ha una tercera via, gravar el producte amb un impost addicional. Es la manera en que el consumidor paga per dues vies: per la del impost addicional, i també perquè, sense ser-ne conscient, es fot la salut!
Quina es la solució més fàcil i rendible, per al Govern?. Efectivament, la darrera. Les altres implicarien enfrontament amb els intocables i totpoderosos “mercats”
Definitivament, s'hauria de girar la truita!

L'altra informació feina referència a la mort del famós Bin Laden (anava a escriure “tristament famós” però implica judici i com que no me'n refio ni un pel de les informacions que ens arriben...)
Resulta que un dels soldats que va entrar en el seu cau de Pakistan ha escrit un llibre on diu que just veure'l li varen fotre un tret al cap. Vol dir això que si no hagués sigut ell el mort seria un “dany colateral” i també, i això és que ho acaba de confitar, que és mentida la versió oficial (diu que el varen matar perquè ell intentava agafar una arma que tenia vora el llit i bla, bla, bla)
En definitiva que els governants ens menteixen quan els convé, fins i tot en coses, per a nosaltres, tan llunyanes com aquesta.
Que els governants menteixen quan els convé, ja ho sabíem tots, però constatar-ho sempre dol una mica (es clar que si filam també pot mentir el soldat quan descriu els fets)
Definitivament, s'hauria de girar la truita!