I els altres, què fan?

Adesiara s'assenyala que tan important i transcendent és el que és fa com el que no es fa; o potser encara més!. Tal mesura s'acostuma a tenir en consideració a l'hora d'avaluar el posicionament en relació a les tasques socials, tant de les persones públiques com de les privades.

Relacionar tot el que s'ha fet sempre resulta molt més fàcil que considerar tot el que s'hagués pogut fer i no es va fer. Passat el temps seguir el rastre de les oportunitats perdudes resulta difícil i laboriós.

Ponderar, idò, l'encert de les actuacions públiques no resulta fàcil perquè el que no es fa, en contraposició al que s'ha fet, no deixa fressa.