Autocrítica?

Una d'aquelles presumptes «veritats universals», una d'aquelles idees on tothom mostra acord seria aquella que es pot resumir dient: «l'autocrítica és necessària, de fet és l'instrument bàsic per evolucionar, per millorar». També s'acostuma a senyalar que, la sentència esmentada, és aplicable tant a accions individuals i personals com referit a accions de grup o d'empresa.

També s'assenyala que per fer una autocrítica afinada cal disposar de full de planificació prèvia. D'una planificació d'activitats que contempli, entre altres coses, indicadors d'avaluació.

Enveja

Tampoc no es tracta de deixar de valorar el que tenim. Entre moltes altres coses, unes fires (de dia a Son Carrió i nocturna a Sant Llorenç) que són deganes i referents que han volgut copiar a molts d'altres indrets; un sa Màniga que va a tota pastilla i també és referent a tota la contrada; un Espai 36 que, ja en el primer aniversari compta amb la «visita de 21000 usuaris»; un posicionament clar en relació al tren, als desastres del 36...; l'actitud laxa en quan aparcaments, circulació, normatives, pactes... que facilita un cert marge de llibertat, una tolerància generalitzada (si mes no fins que «em toquen lo meu») que facilita el que anomenem «bon viure».