50 anys del Club Card. PN/2 Les claus de l'èxit

De la mateixa manera que les raons i motius de la gestació resten una mica tèrbols, les raons d'èxit d'aquell primer moviment socio-cultural llorencí, amb ulls d'avui, semblen clares i transparents.

A manera de primera consideració s'ha de tenir en compte l'existència d'una mena de desert pel que fa referència a les inquietuds socials i culturals.

Cert és que hi havia hagut certes agrupacions o pandilles que s'havien posat nom, com s'Antorxa i altres semblants, amb la finalitat d'estrènyer vincles o passar-s'ho bé Cert és que hi havia hagut representacions teatrals i sarsueles muntades amb la finalitat de recollir fons per al futbol. Cert és que l'església també muntava representacions i activitats amb la finalitat de fidelitzar i revitalitzar la fe...

Però, per primera vegada es creà una associació formal amb la finalitat de treballar aspectes de desenvolupament cultural, social i d'esports alternatius. I es clar, el primer és el nou, el que pot crear precedents.

50 anys del Club Card. PN/1 Gestació

Tal dia com avui, fa cinquanta anys, de banda l'esperit nadalenc, segur que una il·lusió afegida ens embargava el cor; preparàvem, per al dia de Sant Esteve la festa d'inauguració del Club Card. Intencionadament he posat “segur que una il·lusió...” perquè realment no me'n record de res.

Tampoc en record la gènesi ni la gestació. I mira que ho he provat de recordar-ho!, usant els diversos racons de pensar que tenc avesats. Però no hi ha manera. Tan sols uns flaixos orientadors.

Sortosament la realització de les entrevistes relatives al Documental que queda a youtube han evidenciat que amb això de la memòria no som gens excepcional.

Ara sabem que la memòria a vegades ens enganya però, a més, hem pogut constatar que d'un mateix esdevenir, cada un en guarda els seus i diferenciats records. I també que els consideram com a cosa certa i viscuda malgrat a vegades la documentació existent pugui evidenciar el contrari.

Una altra cosa que avui sabem i que abans no sempre teníem en consideració és que a l'hora de contar coses, cada un hi posa les seves singularitats en consonància amb el seu relat vital. Com deia aquell tot el que es diu és dit per alguna persona, en el sentit que tothom ho conta a la seva manera i que, per tant, hi ha moltes maneres de contar una mateixa cosa.

50 anys del Club Card. Petites narracions/0

Com t'ho diria?                                                                                         Jerònia Mesquida

Érem joves, innocents i ambiciosos.

Quan encara crèiem que el món era nostre i que es deixaria modelar com argila tova pels nostres somnis i els nostres projectes.

No sé com, ni quin va ser el llevat que propicià aquella eclosió.

Si sé que per primera vegada hi hagué un espai compartit, dins aquell poble petit i quasi ignorat, que rodava amb la inèrcia dels temps, del que ningú res no esperava.

A la Sala, en aquells dos quadradets de la segona planta de l’Ajuntament, concentrats, segurament amb fumassa, bressolats per la música, parlàvem, -parlàvem tant!- compartíem, projectàvem, rèiem, ciclostilàvem, ens il·lusionàvem i creàvem. 

Més torrent

 

Ara, poc més de tres anys després de la torrentada, presumptament (?) hi diuen la seva. Es tema de conversa a la taula del cafè. Els mapes varen aparèixer l'altre dia a IB3 Televisió. Un projecte?. Un globus per sondar opinions? Una estratègia per dividir la població llorencina?. Son els projectes del torrent que estan disposats a pagar?... No s'ha explicat i per això no ho sabem!

Els polítics s'omplen la boca parlant de transparència i encara és l'hora que s'ha d'explicar la discutida intervenció que es va fer en el torrent just després de la torrentada. Tant de parlar de tasca feta i escara, fins fa ben poc, hi havia finques esbudellades esperant el final de la intervenció.