Ho dic per justificar el parer que voldria assenyalar.
En contraposició als positius i gairebé eufòrics “tot va bé”, “no som un poble som una família”... fins i tot a aquella mirada externa que ens veu amb “esperit de poble”, voldria deixar constància, també, d'una altra possible mirada: “la indiferència vers tot el que no és propi” o “l'individualisme desfermat” que també acostuma a campar pels nostres carrers.
