31 de maig 2010

Llegir

El roll brolla de l'esquifida mànega i es diposita suaument en el clot on, fa una mesada, hi varem sembrar un brot de figuera. L'ull és verd i les fulles aparentment creixen, però no si val a badar!, "ses figueres són molt llépoles, i fins que han aferrat i han tret un ull de més d'un palm necessiten molta d'aigua!", diuen els entesos. Idò en farem cas!
Mentre la terra beu i beu fins que fa bassa, aprofito per llegir unes pàgines de "Escribir es vivir" de Jose Luis Sampedro que em recomanà un amic. Un llibret d'aquells que et queden aferrats al dits i no pots deixar de llegir.
Assegut a l'ombra de l'ametler, aixec el cap i pens amb el que acab de llegir. Li don voltes a les idees que presenta l'autor.
Mentre el pensament debana, la vista pentina el paisatge que acaba en el llunyà blau de la mar, mentre un embatol suau acaricia la pell. Em distrec i pens en la sort de viure el moment: quin plaer llegir a Sampedro assegut, a terra, a l'ombra d'un ametler!
Quantes vegades, condicionats pels pensaments sobre temes que no són del nostre abast, deixam passar un moment i un altre, i un altre... sense apreciar i valorar la bellesa del moment present!
Em, ens, queda tant per aprendre!