Una de llengua: oronar

Oró

 Érem a Tènger, havíem pujat passejant en grup i na Margarida i en Tomeu ens mostraren la casa i l'entorn. Al final ens obsequiaren amb llepolies i coques que prèviament havien preparat. En la conversa informal sorgí el tema de les vivències de tota la família dels “Petits” en el reduït espai de Son Riscle i d'aquí es passà als modes i maneres de viure de la Mallorca preturística i a les anècdotes de l'amo en Jaume “Pistola”, aquell que sabia donar el que no tenia (coratge) i el que va tenir enginy per fer menjador un ca de barra prima que tenien a Calicant, “el va uronar dins es forn” I va ésser aquí quan en Pere Mesquida va assenyalar: “...si el va uronar devia ser dins un uró”. Veient la cara que fèiem va continuar dient, “si un uró un recipient que empleaven per posar-hi el gra...”, “jo havia sentit a dir que era dins el forn” li varen contestar. I aquí va acabar la conversa no sense el compromís de mirar-ho en el diccionari...

I efectivament, en Pere anava carregat de raó. El diccionari, entre altres coses, assenyala:

Detall de palla i trenat

2. ORÓ m.: “Espècie de cabàs gran, generalment més alt que ample, de forma cilíndrica o un poc panxuda, que serveix per a tenir-hi grans, llegums, figues seques, etc. (Tortosa, País Valencià, Balears). Els orons tortosins i valencians són de teixit de palma o d'espart; els baleàrics són de palla d'ordi, de joncs o de fonoll.
Loc. "Estar gras com un oró": estar molt gras (Alaró) / Refr.«Any d'aubons, any d'orons»: significa que en l'any en què abunden els aubons, hi haurà bona anyada de grans (Mall.) /  Fon.: oɾó (Tortosa, País Valencià); uɾó (Mall., Men., Eiv.).

Atenent l'espai on es movia l'amo en Pistola, es probable que l'oronàs en sentit figurat, es a dir que el tengués tancat cert temps dins el forn.

La conversa informal de Tènger ens pot portar a vàries consideracions:

a.- Les persones aprenem reflexionant i fent amb altres

b.- Quan hom te una certesa i s'enfronta al desconeixement generalitzat del grup pot entrar en dubtes.

Nota: Davant la disparitat de criteris en quan a la denominació escrita: Tenja (Coromines, Mapa de Mallorca de la GEM i Rodríguez/Grimalt), Tenger (Segura), s'ha optat per Tènger, tal com a pareix a la GEM, a Ramon Rosselló i en el llistat del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UIB.

Percepcions i emocions

Cada excursió amb els Trescadors aporta coses relativament noves i espectaculars; aquests mes varem anar a sa Galera i baixant pel Torrent des Salt arribarem a Deia, deixarem, però, que la persona a qui li ha tocat fer la crònica ho conti a la seva manera.

El motiu del present petit comentari es focalitza vers la feina dels animals carronyers i les seves conseqüències; de fet, mentre dinàvem, des d'una distància potser excessiva, varem poder contemplar com una bon esbart de corbs i alguns voltors, d'aquests marronosos, es disputaven les restes d'una ovella morta que hi havia en el coster de l'altra muntanya.

Bé la qüestió es que poc abans d'arribar al primer cim, quan ja havia acabat de ploure, i en un moment en que el caminoi convidava a passar afilerats, els qui fèiem de granera ens entretinguérem contemplant les presumptes restes d'un boc que quedaven sobre unes branques, ben arran del camí.

La consideració de boc sorgeix de les banyes i del color obscur de les restes de pell.

Imatge de Maria Mesquida

En Felip comentà el missatge que, de la imatge plàstica, en treia i, mentre na Maria ho fotografiava, en parlarem una mica; la conversa sempre es font d'idees, que es poden arxivar en el cervell o poden, com en aquest cas, incitar a l'acció. La imatge va destapar una curiositat: que en deuen pensar els nostres companys de trescada?.

Res, que per treure'ns el gat del sac, mentre asseguts sobre una explanada que semblava una era, descansàvem i dinàvem alhora varem fer a tots i de manera individualitzada la mateixa pregunta: i a tu que t'ha suggerit la imatge plàstica i “zoobotànica” dels ossos sobre la branca?

La qüestió es que la meitat de les persones del grup, ni l'havia vist!

De l'altra meitat que si l'havia vist, es van donar respostes diverses; i dins la diversitat es donà certa predominança de “m'ha recordat...”(altres casos semblants) i “fàstic”.

L'anècdota, el joc intranscendent, pot portar a la reflexió. Malgrat anem plegats d'excursió i tresquem el mateix itinerari, cada un ho viu a la seva manera; en funció dels interessos, de la curolla del moment, de la seva experiència, de les seves inquietuds i pors...

Potser acceptar i respectar aquesta coneguda i òbvia individualitat, és un primer pas per conquerir la convivència i afavorir la integració en la mòrula del grup.

Quatre ossos i una mica de pell seca, també poden donar que pensar. O no?

Absolescència programada

L'altre dia -de pagès- un reportatge de la televisió explicava tot l'embull referit al que s'anomena absolescència programada. Les eines han de tenir data de caducitat; una data de caducitat forçada i avançada que el mercat imposa als productes de consum més habituals: bombetes, electrodomèstics, petita maquinària.... En alguns casos s'aplica per la via directe, del tipus “aquesta rentadora no pot durar més de cinc anys!” a manera d'ordre de l'empresari al tècnic. En altres casos mitjançant la introducció de modes: ara toca cotxes esportius, ara de quatre portes, després els quatre per quatre, ara faldes curtes o calçons amples... Tot controlat per l'amo del calaix; i paga Manolo que per això fas feina!

Va resultar interessant el reportatge, entre altres coses perquè confirma el que ja sabíem, l'estructura està muntada perquè comprem, usem i tirem de forma continuada; i nosaltres en general obeïm sense qüestionar res de res. Fins i tot ens han fet creure que això ha de ser així perquè la roda "del benestar" no s'aturi, la roda del consum necessita continuar proporcionant gran quantitat de guanys a poques i comptades persones. Hi diem nosaltres els que consumim i pagam!

Ho sabíem i encara ens ho refresquen i ens mostren el descaro i la planificació de la tal absolescència. Una “tècnica” que produeix tones i tones de ferramalla i altres materials inservibles, alguns d'ells perillosos que, com no podia ser d'altra manera, acaben en el femer d'un país perdut de l'Àfrica o de Amèrica del Sud.

Una mica empegueït agafes i fulleges aquell vell manual que, entre altres cosse et convida a fer ús de les tres “r” (reduir, reutilitzar i reciclar) i vas llegint cada una d'aquelles “50 coses senzilles que TU pots fer per salvar la TERRA”, una joia, però...

¿Realment quins dels meus hàbits puc i vull millorar per ser més respectuós amb l'entorn i no fer el joc als que, sempre, fins ara, se'n surten amb la seva?

Vaig repassant i, de moment, tenc un enfilall d'intencions; ara es tracta de convertir-les ens accions i, a ser possible en hàbits de conducta. Apa!