50 anys del Club Card. PN/7 La celebració

Va ser Josep Cortès, atent a les efemèrides, qui va recordar l'avinentesa dels 50 anys del Club Card. Com celebrar-ho?, amb quina finalitat? què es podria fer?...després de vàries reunions i converses, també amb en Tomàs Martínez, sobre finalitats i alternatives i també després d'un tast preliminar amb en Jordi Domenge i en Guillem Quina (gràcies per la vostra permanent disponibilitat!) es conformà una possible proposta. Presentada la idea, es formalitzà amb generós acord de l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament i el compromís de Giralluna. La finalitat era intentar fer-ne un vídeo de recordança, amb l'agreujant de la minsa existència de documentació gràfica (aleshores i a diferència d'ara, encara poques persones disposaven de cambres fotogràfiques). Aquest és el resultat.

50 anys del Club Card. PN/6 Característiques i condicionants

Hi ha una sèrie de trets, condicionants o característiques, alguns ja assenyalats, que s'haurien de destacar perquè deriven de l'excepcionalitat del moment i contribueixen a la singular experiència viscuda. Vendrien a ser les circumstàncies que emmarquen l'existència del Club Card. Algunes, amb ulls d'avui, ben sorprenents.

-La primera referència s'ha de fer a l'anomenat “esperit del temps”. Amb l'arribada dels tecnòcrates al poder s'evidencià que l'Estat no podria seguir aïllat. S'imposaven, idò, programes d'obertura perquè pogués arribar el turisme però sense trair, això sí, els principis del Movimiento Nacional En aquesta escletxa s'hi situaria el foment dels tele-clubs, primera intenció del Club Card.

50 anys del Club Card PN/5 Activitats

Fer recompte de les activitats realitzades pel Club Card no resulta del tot plaent. En primer lloc perquè no hi ha un registre escrupolós de les activitats realitzades. No existeix. Sort de “Flor de Card” que en la primera època disposava d'un apartat d'activitats. I en la segona etapa, bona part de les activitats queden registrades en la secció “Batec”. Es a dir, el que és 

presenta és una “aproximació” de les activitats realitzades, les que quedaren reflectides a “sa revista”.

Encara hi ha un altre emperò, potser més important: com s'haurien de comptar les activitats?. Per poder fer la gràfica i reduir a una xifra aquell broll d'activisme s'han comptades així com sortien publicades sabent que no és un sistema equànime ni just.

50 anys del Club Card. PN/4 Etapes i característiques

Al contemplar les dades relatives al Club Card se'n destaquen clarament dues etapes:

La primera, la que es considera genuïna, abasta des del desembre de 1971 al desembre de 1975 quan el local social era ubicat a la segona planta de l'Ajuntament.

Una segona etapa va de 1976 a 1981. Considerant que: fins a 1979 no es disposà d'un nou local (Mn. Galmés, 67), que a l'any 1976, malgrat la realització d'algunes activitats, no figura cap escrit en el Llibre d'Actes, i que de 1977 a 1979 bona part de les activitats emanen directament de les seccions autònomes, s'haurà de considerar, aquesta segona etapa, un tant erràtica.

Intentem esbrinar les característiques.

Primera etapa:

El naixement del Club Card, com ja s'ha comentat fou ben exitós tant en participació -s'inicià amb 66 socis fundadors i 27 de protectors fins arribar als 370, gairebé un 10% de la població- com en activisme -com es veurà a la següent escrit- i amb el que podria anomenar “implicació emocional” ja que, de bon principi, hi predominava acceptació generalitzada i una certa eufòria.

50 anys del Club Card. PN/3 Primera activitat, primers ploblemes

De banda la festa d'inauguració, un campionat local de ping-pong, un concurs de felicitacions de Nadal, la cavalcada dels Reis d'Orient i la representació del “Rei Herodes”, foren les primeres activitats del Club Card, Si a aquestes primeres hi afegim les de febrer i març: excursions, “Flor de Card”, conferències i cinema (més els campaments a l'estiu), tendrem un ampla ventall ben en línia del que s'havia treballat en el llarg procés de gestació.

Unes primeres activitats que defineixen el que hauria de ser el Club Card en aquella primera etapa tant a nivell del “que” com a nivell del “com” que vendria definit, en certa manera, per l'estructura del poder de decisió.

Segurament aquest “com”, aleshores s'havia de considerar una estructura de poder “moderna” al intentar exercitar una democràcia que, de manera formal, encara havia d'arribar.