Fer per fer?

Mentre redactàvem i es publicaven articles a Flor de Card, com dirien els d'Antònia Font, “vivíem de puta mare”. Les nostres intuïcions eren llei i norma. La tirada d'exemplars i les altes i baixes dels subscriptors ens facilitaven el nombre de “presumptes lectors” i...tots contents!.

Arribà el canvi tecnològic. De Flor de Card es passà a Card.cat. I amb la tecnologia surà la crua realitat: el que fem, el que redactam interessa a ben poca gent.

Ens podem embullar a nosaltres mateixos o aplicar el tradicional “qui no se conforma és perquè no vol”. També es pot aplicar el tradicional “m'ajuda a passar el temps”. Tot el que és licit és permès.

Drets bàsics

Adesiara s'assenyala que tothom, és responsable dels seus actes, que tria el seu camí. Si mes no, en part, deu resultar cert. Hom pot decidir posar els colzes sobre una taula per estudiar hores i anys amb la finalitat d'evolucionar i millorar; o pot decidir posar els mateixos colzes sobre la barra d'un cafè i passar hores petant la xerrada amb la finalitat de passar-ho bé o entretenir-se.

Si primmiram, però resulta que tal llibertat no és del tot plena: estem condicionats per la nostra motxilla familiar, pels iguals del nostre entorn, per les nostres experiències...i per tot un broll de missatges no sempre conscients.

També s'assenyala que determinades responsabilitats van associades a la feina que hom desenvolupa o al càrrec que ostenta. Responsabilitats que fan part del sou i que s'han assumir perquè així ho diu el contracte laboral o les promeses fetes a l'hora d'assumir el càrrec. A tall d'exemple, els polítics han de prendre decisions, els doctors universitaris han d'investigar, els paredadors han de fer parets belles i consistents...i entre tots conformem el grup, la comunitat.