Va ser escoltant, amb sentiment i
emoció, la xerrada que va fer el jesuïta i arquitecte Pau Vidal
sobre el tema “Vides exiliades: refugiats avui” quan me'n vaig
adonar que la família del meu padrí Guillem, també van ser
migrants. Un migrants interns però migrants.
Primer se n'havien d'adonar de que a
Son Roca no hi cabien tots, que la terra de la que disposaven no
donava abastament per sustentar la família. Després havien de
cercar un indret on anar, on s'hi oferissin unes mínimes
possibilitats de millorar la situació en que vivien.