Si, també hi era. Vaig
caminar i em vaig banyar per mostrar la meva adherència a una causa
que crec justa i necessària
Ja sabem que tothom ven
el xot així com pot. Es així que es donen múltiples i variades
visions. La meva es que no me'n venguin en coverbos de rendibilitat i
costos, els “serveis públics” són això serveis, i tenen un
cost que es paga entre tots; altrament de que serviria pagar
impostos?. Una altra part de la meva visió és la creença en la
necessitat de desenvolupar un transport públic còmode i eficient
com solen tenir totes les comunitats avançades. I encara més per
viure en
una illa amb un increment excepcional de població. Vaja que
m'apunto a una xarxa ferroviària ràpida, còmoda i neta que
possibiliti, si així un ho vol, poder viure sense cotxe.
Una altra vessant
introductòria fa referència a una altra creença. Tothom ha
d'assumir les severs responsabilitats i decisions. No val donar la
culpa als altres. Si un infant no escolta no és que sigui despistat,
és que el pare o el mestre no sap captar la seva atenció. Si una
ovella bota la tanca no és que aquesta sigui caparruda, és que el
pastor no ha posat els impediments pertinents. Si un ciutadà no
respon a determinades expectatives no es perquè sigui beneit si no
que no se li ha sabut oferir o presentar la idea. I aniré més enllà
amb aquella coneguda frase “si sempre fas el mateix no pots esperar
resultats diferents”.
Aquesta llarga
introducció respon al desig de centrar el tema i no ser mal
interpretat quan dic: segurament tornaré a la novena però... no em
va acabar de satisfer la vuitena marxa del tren!
I abans de continuar el
relat vull lloar tant la feinada d'organització com la participació
dels nombrosos marxaires i/o participants l'acte del poliesportiu
serverí. Tots els qui amb il·lusió, força, cost personal i
alegria defensaren, de forma generosa i sense altre interès, la
utopia de la xarxa ferroviària o la lògica econòmica i alhora
justa necessitat d'acabar una obra començada. En definitiva tot el
que es podria considerar moviment social fruit d'una determinada
indignació.
Em va agradar molt
ésser-hi! Però....després de fer part d'una de les cinc taulades
del cafè dels havíem triat el “pa a taleca”, després d'escolar
i veure les notícies de la nostra televisió pública, després
d'ullar les notícies de la premsa referides al tema... em queda un
solam sentimental d'insatisfacció.
Al intentar clarificar el
perquè d'aquest solam, al analitzar els pensaments que es fan
presents a la pantalla del cervell se m'ocorren varis motius, que
constitueixen una lectura crítica de la marxa.
Així:
- Quina necessitat hi ha
d'inflar les xifres de participació?. Sí, ja ho sé tothom ho fa i,
a més, no hi ha res més elàstic que els assistents a una
manifestació; però a menys que en contin els “manifestants
emocionals” no crec que s'arribassin a les 2500 persones que alguns
diuen. Quan començarem a jugar amb els valors de la transparència i
honestedat?
-Tothom es lliure d'anar
allà on vulgui anar, faltaria més!, però la presència de polítics
ciutadans (el qui i el com) em va fer revenir dubtes de si l'interès
era l'objectiu comú aconseguir el tren, o compixar la cantonada amb
un “m'heu vist?”. Polítics que, segurament en alguns dels casos,
havien disposat de poder i participació per haver pogut incidir en
que el tema “tren de Llevant” no quedàs obert i, per tant,
sotmès a la voluntat dels “altres”. S'hagués pogut gestionar de
forma més eficient? Es va reclamar tot el que s'havia de reclamar
amb la deguda força i participació?
-La organització, els
batles, el manifest... de puta mare, però... caponada de gall!, en
deu minuts tothom havia escampat la boira. Pluriocupació o faltà un
polset d'implicació?
-En altres marxes hi
havia vist persones que, d'alguna manera, feien que hi hagués
representació de tot el ventall d'opcions polítiques. Enguany no
vaig saber veure ningú dels conservadors. ¿Vol dir que no ha ha cap
regidor que, de banda avantposar els interessos dels poble al del
partit, sigui partidari del tren? ¿Es va cercar aquesta participació
de tots els colors?
-Es trescaren camins
d'eficiència o de confrontació?. En alguns moment no vaig tenir
massa clar si era un clam popular, una marxa reivindicativa, un acte
de campanya electoral... i els dubtes enterboleixen.
Deu ser això,
determinats dubtes conformen el solam
