Pellers

Cert és que la paraula peller disposa de varis significats però en el record, i expressat en plural, a l'imaginari col·lectiu, hi resta l'anecdotari d'aquelles persones que, residents temporalment al poble, es dedicaven a arreglar pelles i també paraigües, olles...

Un concepte vell i en desús; amb la bonança econòmica i avesats a l'obsolescència més o menys programada, ja ningú fa arreglar les pelles ni les olles La professió, l'ofici és, idò i com molts altres, una activitat perduda.

Si el concepte és compartit (qui no recorda els pellers del Sant Llorenç preturístic?) quan s'arriba a les descripcions sorgeix la diversitat. Una altra prova fefaent que cadascú guarda els seus records, el seu relat i la seva realitat viscuda.

Així, en la conversa algú els recorda amb vestits diferents, estrafolaris com zíngars que voltaven el foc a la bocana del pont, just vora el Pou Vell i el pes dels porcs.

Altres els situen sota el pont “de Can Gostí” “-sempre els he vist allà era el primer pont que trobaven!”.

Altres manifesten tenir record d'haver-ne vist sota el pont de s'Estació, també voltant el foc, o en el mateix Pou Vell, a la porxada de les piques, arreglant i netejant peces d'aram.

Ses eres des Camp Roig

Va destapar, o millor dit, va refrescar la memòria una nota de premsa on es feia ressò de l'estudi de Gabriel Alomar i Miquel Grimalt publicat a la revista científica Remote Sensing sobre les direccions de l'embat. Els autors agafant la foto “dels americans”, realitzada el 25 de juliol de 1956, justament en temps de batre, estudien la situació del caramull de palla i pols en relació al rodó de l'era per determinar d'on arribava l'embat a l'hora de ventar i, en cada cas, quin era el vent dominant.

El peu de fotografia del diari on, sobre gris hi apareixien un munt de petites taques blanques assenyalava que eren de Sant Llorenç i per això ens varem recrear en la conversa:

Hadú

 L'anècdota pot il·lustrar sobre la creació popular dels noms de lloc, a vegades ben aleatòria.

Ens hem de situar en els anys 30 del segle passat quan uns joves llorencins s'enrotllaren voluntaris a la Marina. Aleshores, temps d'estretors econòmiques, disposar de plat calent, roba neta i una petita paga complia moltes de les aspiracions dels jovencells.

Un dels ports segurs de la marina espanyola era Ceuta. A la part alta de la citat es situa el barri Hadú, formalment anomenat, també, San José. Barri on en aquella època, quan els llorencins que feien el servei militar de mariners, en determinats cafès s'hi exercia la prostitució.