No en tenc dades
precises, és, idò, una simple intuïció. Al constatar-la amb les
darreres denúncies per discriminació de la nostra llengua, i també
pel que es sent parlar caminant, tant per Sant Llorenç com per
altres indrets -de fet ja es donen crits d'alerta sobre la pèrdua de
l'ús social de la llengua en els patis de les escoles-, tal intuïció
es converteix en creença.
Diria que des del “a
por ellos” o potser des d'abans, s'ha desacomplexat la manca de
respecte, la imposició d'un inacceptable i descarat supremacisme de
la llengua castellana.
Ve de vell, de molt abans
del 78. Abans s'imposava a una població amb termes generals
analfabeta per allò de “Por un imperio hacia Dios” i ara
la imposició arrela en la incultura, en el desconeixe-ment i
trepitja la ciència.
