Dues vivències
relativament recents i complementaris em porten a la pregunta.
D'una banda l'assistència
a la nombrosa festa d'aniversari d'un veí i amic a una casa de
foravila. Descomptat alguna excepció aïllada i nosaltres, totes les
altres persones eren de nacionalitat alemanya. Alguns d'ells entenien
el mallorquí i, també es podien expressar parlant en castellà.
Una festa pulcra,
correctíssima, planificada amb atenció a tots els detalls:
recepció, ambientació, col·locació i ordre, presència de
persones de la família a cada una de les taules...
Amb la imaginació vas
una mica més amunt de la teulada i penses: Uei..aquests ens van unes
quantes passes envant. Això és realment una altra Mallorca. Hi ha
moltes mallorques diferents!
Dies després em trobava
a Manacor i havia de fer temps; vaig decidir anar a fer una cafetó i
mirar la premsa en el primer cafè que trobàs. Era al cap d'avall de
l'Avinguda del Torrent, no gaire lluny de la Torre de ses Puntes. Al
entrar vaig sentir la inequívoca música caribenya. Amb la primera
ullada no vaig detectar premsa i vaig optar per sortir a una de les
taules del carrer afectades d'ombra, no sense abans aclarir que la
cambrera era dominicana i la música colombiana.
I mentre feia el cafè
mirava passar la gent. Vaig interpretar que moltes, moltíssimes de
les persones que passaren pel carrer responien a perfils físics que
s'identificarien amb persones sud americanes, altres del Magrib, i
també algun oriental. En conjunt de nombre molt superior a les
altres persones que es podrien identificar com manacorines.
Per com aparquen o deixen
anar papers a terra, penses: encara són menys respectuosos que
nosaltres, això és realment una altra Mallorca. Hi ha moltes
mallorques diferents!
A Manacor, que capitaleja
una mica, ja és dona la mateixa circumstància que a Palma o
qualsevol altra de les ciutats d'Europa: en aquests darrers anys s'ha
incrementat de forma exponencial la barreja de persones amb orígens,
creences, religions, costums i valors diferents.
Davant aquesta evidència,
quins posicionaments es poden agafar?. Si mes no, es detecten dos
pols oposats:
a.- La no intervenció o
encara un posicionament de confusió (que és el que, al meu
entendre, ha agafat el Govern Balear amb el tema de la llengua) fent
així que s'apliqui el “campi qui pugui” (com va passar amb la
compra/venda de terrenys en els anys noranta on els únics
beneficiats en varen resultar els especuladors). Així s'esdevindrà
un nova situació tan plural com grups més o manco homogenis hi hagi
(llavors es quan convendrà canviar el nom de Mallorca per
Mallorques, molt més identificador i real)
b.- Un altre més
intervencionista (segons em conten és el que aplica algun país
nòrdic davant la darrera glopada d'immigració) clarificant els
paràmetres i requisits culturals, però facilitant, alhora, els
camins d'integració, com és ara el coneixement de la llengua i
cultura del país. Coneixement de llengua i cultura que, amb el temps
i en alguns casos resulta determinant per aconseguir feina i poder,
així, quedar en el país.
La nostra situació
resulta singular, puix som formalment Comunitat Autònoma immersa en
un altre Estat. Què és pot fer per continuar essent mallorquins,
per apuntalar l'esbaldrec de la identitat?
No hi sé trobar camins.
Oposar-se a les polítiques del Govern actual, defensar l'Europa del
Pobles o somniar un model d'immersió semblant al de Catalunya
segurament ja no basta.
El foc de les decisions
partidistes, amb el vent de la justícia centralista a favor, arrasa.
I això que vivim del
turisme, i els turistes que jo conec -i també els que surten a les
enquestes de les tesis doctorals- desitgen qualitat, serveis,
identitat i un entorn menys destrossat.
Llavors, a qui serveix
realment el nostre Govern?
La temptació és pensar
que solament serveix a les forces uniformadores del consum i
selectives en la distribució de beneficis, o també, potser, a ell
mateix.
Si s'ha d'aplicar el
campi qui pugui cultural mes val pluralitzar el nom. O no?
