A l'amic...

Hi ha una frase que, en castellà, era ben habitual en els cercles polítics i també empresarials. Una frase ben grossera en la seva forma i, encara més, en el seu fons. Frase que fa temps es considerava superada si no fos que, si mes no de forma aparent, deixà cert solam en la seva aplicació.

La frase és: «Al amigo, el culo; al enemigo, por el culo; y al indiferente, la legislación vigente.»

Segons la font és atribuïda a Oscar Benavides que va ser president del Perú a principis del segle XX mentre altres l´atribueixen al Comte de Romanones. En tot cas d'ençà que sabem que tot coneixement es fonamenta en el coneixement d'altres persones, poca importància te tal atribució. Una coneguda frase que s'associa a la cultura del caciquisme i al clientelisme polític.

Segons tal frase a l'amic o conegut se li ofereix protecció, suport incondicional i tota l'ajuda. A l'adversari o enemic se'l persegueix, se'l perjudica i se'l busca destruir directament. I a l'indiferent se li aplica la llei, aquí considerada una mena de càstig per a qui no te “padrins”o no coneix un “don Llovís”. Segons tal frase la llei no s'utilitza com a eina de justícia, sinó com un obstacle formal per a qui no és amic del poder.

Segons el meu parer, i segons com es miri, es pot considerar una anècdota del segle passat, però tal com giren les coses també es pot considerar ben vigent.

Un camí per no enfangar-se, o potser ofegar-se: en el solam de la frase n'és el disseny i aplicació de criteris clars, consensuats, transparents i públics.

Cert! Passar de les idees a l'acció sempre implica un cost de recursos, temps i energia