Voldrem?

I després de la festa democràtica, sempre amb certes tensions i sorpreses finals, venen les enhorabones i les anàlisi dels resultats. Mirant una mateixa cosa no sempre tots veiem els mateixos detalls, per això les anàlisis sempre son personals. En casos de partits i grups cal suposar que, en bona part, les anàlisis son compartides per les persones que els integren.Al Card.cat, com no podria ser d'altra manera, ja s'hi han publicats diversos tipus de lectures dels resultats electorals.

La meva proposta, ara i aquí, seria la reflexió personal, pública i transparent, intentant agafar -si en som capaç- una mica de distància:

- Una primera evidència generalitzada n'és la sacsejada política que han representat aquestes recents eleccions, que no han fet si no confirmar el que ja es destapà a les europees: hi ha una part dels electors que diu basta, que cerca nous camins perquè no està satisfet en la manera tradicional de fer política (votar cada quatre anys, repartir cadires i sous, actuacions «rodillo», prepotència...)

En definitiva, s'explicita el desig d'una nova manera d'exercir el càrrec polític. Canvi que, d'altra banda, també han explicitat i comentat la majoria dels analistes polítics.

- Sembla que el desig de canvi no solament afecta al «què», si no també i fonamentalment al «com». Es generalitzada també la idea entre el possibles participants en el nou Govern que no es poden repetir les errades del passat, on es repartiren cadires i cada un tirava pel seu vent. (¿Seria aplicable aquesta idea, també a nivell local?)

- Si les dues idees anteriors es condimenten amb els sabuts i comentats «no es possible la no comunicació» (la manca de comunicació i transparència podria suposar que alguna cosa es vol amagar) i amb el «tot és relacionat amb tot» (ni les accions polítiques, ni la vida, ni l'educació...es pot plantejar en la forma, fins ara habitual, de compartiments estancs), i també el conegut i obvi «tan sols podem accedir, i modificar, el que tenim a mà» llavors en resultarà una combinació oberta a l'esperança: hi ha altres possibilitats i maneres de fer!

Mentre es divaga a nivell de pensament, tot quadra; tot sembla acceptable.

Els problemes sorgeixen quan s'aterra a nivell local i es volen traduir les idees a fets. Sobre tot si la «traducció» afecta a la necessitat de «noves mirades» i a canvis d'hàbits...llavors el verd de l'esperança s'engrogueix una mica. Serem capaços, a nivell local, de canviar algunes maneres de fer?
El possible "canvi", independentment de per persones que ostentin el poder, descansa, al meu entendre, sobre quatre potes:
- Comunicació. No es tracta tant de fer i fer, com de fer i explicar el que i el per què, i el per a què
- Transparència. Implica la inexistencia de "coses a amagar". Jugar al joc destapat on tot es pugui explicar (que lliga amb el punt anterior)
- Revitalització de la vida política local, cercant la implicació de les persones. Implicació que tan sol es donarà si aquestes es senten escoltades i útils.
- Acceptació de l'altre com a altre. Hi pot haver diverses manera d'enfocar i actuar, totes respectables (tan sol el pas de temps pot determinar l'encert o el fracàs). Aquí més o manco ens coneixem tots i, tal vegada, es podria aplicar aquella sentència: "Qui alça la veu (insultant o desqualificant) perd la raó"