L'ona

Les ones, encara que semblin llunyanes, sempre arriben a la platja.

Els models socials, els estils de lideratge dels qui ostenten el poder, es van copiant i desplaçant, com les ones, i arriben a tots els racons.

Segurament trobaríem justificacions teòriques comprovades que justificarien l'afirmació anterior. Però potser no cal trescar idees: ni a la teoria quàntica que evidencia que tot és relacionat amb tot, ni a la sociologia que destapa la nostra necessitat de pertànyer a un grup o una tendència, la que pressuposam guanyadora o necessària per al nostres interessos, ni tan sols les de la psicologia que ens portarien a redescobrir la tendència a copiar els models dels qui manen, o millor a actuar, segons esperen els nostres caps o referents.

Ho vaig poder constatar amb l'arribada -ja llunyana i de dissortats records- al poder del president Busch. Aleshores encara feina feina i m'agradava les variables con controlades que intervenien en la presa de decisions.

Com és conegut cap dels posicionaments de la persona que guaita, cerca, investiga...és asèptic o neutre, el meu tampoc ho era, però vaig creure detectar i comprovar, aleshores, un clar increment de l'autoritarisme a tots els nivells.

L'arribada d'aquest nou i estrafolari president als Estat Units, amb unes decisions previstes, clares i perilloses, també ens arribarà.

I no faig referència, entre altres, a l'esborrada de la sanitat pública, ni als murs, que després uns altres hauran de tombar, ni a l'empenta a la política radical israeliana que pot desestabilitzar, encara més, el Mediterrani oriental, ni a les primeres mesures en relació als gasoducte, ni a la radical decisió de que la gent no pugui conèixer l'abast dels avanços científics...aspectes que fan tremolar fins i tot els seus, i que han fet sortir al carrer a dones, ecologistes, pacifistes...

Faig referència a l'estil, a aquest estil prepotent i groller de prendre decisions que afecten a tots des d'un posicionament parcial, interessat, partidista i exclusivament orientat als guanys de les personen que ostenten el poder.

Si, ja sé que per aquí ja el coneixem a l'estil, i també que encara és ben vigent aquella expressió que diu «meam si a canostra no faré el que voldré!», cosina d'aquella dissortada altra que diu «la mate porque era mia». Si ja el coneixíem, previsiblement, encara augmentarà el to.

I tot considerant que pertany al passat, i va contra el coneixement i la ciència.
I sabent-ho, també sabem que l'ona de l'estrafolarisme interessat ens arribarà.

Es tracta de preparar el mur de contenció (també a nivell personal).

I això sense considerar els inevitables efectes col·laterals directes que haurem de suportar.

Imatge: Ones a l'Estaca