Assenyala Zeldin:
«una bona conversa al llarg d'un dinar és una raresa, un art que
encara hem de desenvolupar». I potser té raó. Però adesiara
en surt alguna de conversa interessant.
Nadal, amb el seus
llargs i tediosos dinars, facilita les trobades familiars i, també,
les possibilitats d'enfilar xerrades interessants.
Certament haurem de
confessar que fàcil no ho és, moltes vegades les converses no
passen de l'anecdotari, a vegades ocurrent i d'altres de simple
defensa territorial personal; a tots ens agrada contar coses!.
Però alguna vegada
la conversa deriva cap a temes socials, on cada un hi diu la seva. Si
s'hi donen perspectives i coneixements diferents -no hi ha res més
empobridor que el pensament únic-, llavors pot resultar una conversa
que despert curiositat i ganes de saber més.
Un d'aquests dies
del proppassat Nadal, varem dur sort; varem enfilar una conversa
referida a la violència de genere, segons alguns polítics, «xacra
actual» i origen de l'assassinat de moltes dones any rere any.
Segurament, tots
plegats. estàvem influïts per la constant publicitat masclista de
perfums, cotxes i altres productes que la televisió, vulguem no
vulguem. ens aboca sobre la camilla. Potser també hi va influir un
llibre d'imatges, en paper setinat, que mostrava juguetes de nin i de
nina, fins i tot amb el missatge amagat del color, rosa o blau; la
força del mercat!.
A les converses
sempre sorgeixen posicionaments i matisos: la força de la
publicitat, el «laisez faire, laisez passer» dels governants, les
manifestacions, moltes vegades personalment sentides però socialment
hipòcrites dels «minuts de silenci» a la plaça, la incidència de
la voluntat dels pares, a vegades enfrontada a les opinions dels
docents, les «modes» interessades, fins i tot en àmbit local...
I es converteixen en
divagacions quan es parla de coses llunyanes, però toca el viu quan
es planteja el contundent: «i jo, què hi puc fer?».
I és així que de
la publicitat masclista, gairebé de forma exclusiva, es va passar
als missatges involuntaris, en el foment, moltes vegades de forma
inconscient, d'aquelles actituds que rebutjam de forma conscient.
Dels missatges
involuntaris que pregonam quan: regalam un vestit de futbolista a un
nin i una «barbie» a una nina; quan disfressam de «model, prima i
adulta», a una nina i de guerrer a un nin; quan no parlam dels rols
que surten a les pel·lícules o en els programes infantils... quan
no qüestionam el propi comportament!
Certament una
conversa ben interessant.
Passen alguns dies,
i alguns articles de premsa ens recorden i refresques la conversa
Idò!
(Imatge d'un "llibre" publicitari que deixaren a l'entrada de casa)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada