Capelletes

Era una pregunta àvida de coneixement, ben diferent d'aquelles preguntes que a vegades es fan tot cercant l'assentiment o la sintonia amb les pròpies idees. «Com considereu que som els llorencins?, un aspecte positiu i un de negatiu».

Pregunta que feia part d'una consideració més general emmarcada en el taller de desenvolupament «Destapa't» de l'any passat: ¿de banda la família quins aspectes locals poden haver incidit en el nostre ésser?.

La resposta va ser fluida i contundent: l'esperit de poble en la banda positiva i l'inici de capelletes a la banda negativa.

Em va sorprendre que, des de fora, des de la distància, es detectàs l'existència de capelletes locals.

Al situar l'afirmació en els aspectes negatius vaig creure entendre el significat del concepte «capelletes».

Òbviament no feia referència a l'existència dels diversos àmbits relacionals inherents i consubstancial a l´esser humà. De fet, en cada un dels àmbits de relació, família, amics, veïnats, treball... sempre ens sentim més identificats amb unes persones que no amb unes altres, ja sigui per motius de sintonia ideològica o derivats dels complexos sistemes que determinen el pensament -tema treballat, entre d'altes per D. Kahneman (Pensar rápido, pensar despacio)-.

No, el tema és un altre. De fet fa anys, vaig enfocar el tema dels subgrups en l'àmbit professional. Conèixer el funcionament de les capelletes, -que poden assumir diversos noms: grup. amics, colla, equip...- resulta una eina útil per entendre possibles i inexplicables filies i fòbies. Tot te la seva lògica.

Segurament per aquest raó no em va sorprendre gaire la resposta a la pregunta.

Quan es parla de capelletes ja sabem que no es fa referència a les relacions obertes i respectuoses que s'estableixen entre persones humanes.

Una capelleta per definició acostuma a tenir tres característiques clares:

- Són estanques. El grup, per norma, es tanca en si mateix i gira l'esquena, potser inconscientment, als que no són de la mateixa capella, del mateix grup tancat. Segurament l'estancament obeeix a certa inseguretat personal de bona part dels seus membres o al desig d'un malentès i pervers lideratge. Necessiten la seguretat que atorga el grup per sortir a fer una copa, per anar a comprar o per fer qualsevol altra activitat; altrament es senten persones febles i desemparades.

- Una segona característica és que, inevitablement, els membres de la capella, rebutgen i menyspreen les opinions i accions que puguin fer les persones que no en formen part. Menyspreu que va parell a la sobrevaloració de les pròpies opinions i accions o d'aquelles altres que realitzen persones que el grup manté situades en el seu altar de consideracions,

- I, finalment, una tercera característica que, pel que pens que conec, els atorgaria és que la presumpta relació desenfadada i generosa que s'estableix entre els membres de les capelletes resulta més aparent que no real. Quan hom s'hi apropa se n'adona de l'existència de la mòrula on cada un dels elements manté relacions, no sempre fluides, amb el altres membres. Una mena de síndrome de pepa russa on en cada procés d'obertura apareix un nou grup semblant i alhora diferent a l'anterior amb predomini de l'individualisme sobre la cooperació franca o oberta.

Arribats aquí la resposta externa a la pregunta inicial em porta a la reflexió individual: quines són les «meves capelletes»?. Què m'aporten?, Com distorsionen la meva mirada?