AL53 Sa tia Francisca

Li deien Francisca, sa tia Francisca. Va arribar a ser centenària, però s'ajuntament de Manacor, on vivia, no li va fer gaire cas. Nosaltres els familiars si que li férem un poc de festa, però de l'ajuntament no més en va venir un, en Pífol que devia ser consejal.

Així va ser el tancament de la conversa. Certament no sé ben bé com va començar. Devíem parlar de menjar quan n'Antoni assenyalà que molts de dies, quan era infant anava a dinar a ca sa tia. Eren veïnats a fora vila, era l'esposa del germà major se son pare. Ens situam a la segona meitat dels anys quaranta. Ell pensa que devia tenir entre deu i dotze anys. Ells estaven de pagesos a ses Llenques i la família del seu oncle a ses Bitles. Al indagar sobre els motius d'anar-hi a dinar assenyalà:

Les ones sempre arriben

 “A banda de les conseqüències econòmiques i geopolítiques que tindrà la segona presidència de Trump, hi ha un missatge social que s'envia a tots els racons d'Amèrica i d'Europa. Diu així: racistes, teniu raó. Sionistes que negueu el genocidi a Gaza, teniu raó. Nacionalistes fanàtics, teniu raó. Masclistes, violadors, agressors de dones, teniu raó. Homòfobs, teniu raó. Negacionistes, teniu raó. Xulets, xarlatans, fanfarrons i milhomes, teniu raó. Maleducats, teniu raó. Ressentits amb ganes de culpar el món sencer de les vostres mancances, teniu raó. El món és vostre.”

Aquestes paraules són de l'escriptor Sebastià Alzamora a la seva columna Visca el sistema del diari arabalears.cat del passat 8/11/2024 que apareix amb el títol “L'hora dels patriotes”.