5 de març 2012

Pètals


Aquests dies, per la xarxa, circula una bella frase atribuida a Unamuno: “El fascismo se cura leyendo y el racismo se cura viajando”, frase contundent que ha coincidit amb la florida, enguany un tant tardana, dels ametlers.
Ara els camps de Mallorca, si mes no els de la nostra contrada, son tot un poema. Ha resultat una florida escalonada, segons la zona i varietat. El temps fred, assenyalen els pagesos, ha retardat la florida, però ja és aquí.
Mentre uns encara no han acabat de florir, altres ja deixen caure els seus pètals alhora que els borrons donen pas a les diminutes fulles d'un verd tendral.
Tot un espectacle, efímer, de color i sensibilitat. Un espectacle pletòric que, alguns dels que vivim o tenim sentiment de ruralia, tenim ocasió de gaudir. Amb tot i amb això, haurem de reconèixer que si hi passam el drap de l'estadística, és un espectacle que passa ben desapercebut per la majoria de la població d'aquesta Illa.
Els valors, les preocupacions, els interessos, la sensibilitat... és una altra!.
De la mà de na Mariko i el seu entranyables entorn familiar, fa anys, vàrem tenir l'extraordinària sort de poder viure la festa del hanami, l'observació de les flors del sakura, el cirerer ornamental del Japó. Els pétals de les seves flors resulten una mica més grossos i nombrosos que les del nostre ametler i, si fa no fa, floreixen a la mateixa època.
Allà, a l'altra banda del món, la floració dels cirerers, l'efímera bellesa és motiu de notícia i font d'eixides i excursions. Les persones embadaleixen contemplant la caiguda dels pètals rosacis que resulten motiu de reflexió sobre la temporalitat i fragilitat de la vida: ara hi és, ara cau i es perd.
D'altra banda tenen un altre valor, el simbòlic, al ser referència dels kamikaces que morien impregnats de fidelitat a les seves creences induïdes.
Un altre entorn físic, una altra llengua i grafisme, unes altres costums i religions (es dona el xintoisme i budisme alhora i segons les circumstàncies).
Tots som fruit d'una determinada terra. A vegades, aquí, ens n'oblidam. Prometem fidelitat a terres veïnes o ens deixam vèncer per la imposició de la força de l'engany i la confusió malèvolament induïdes.