5 d’abr. 2012

Una de llengua....amb sorpresa!


Què voleu que digui, em va sorprendre. I no hauria de ser així, després d'haver-ne vistes tantes, ja res m'hauria de sorprendre!. Però es veu que encara resta un raconet per a la sorpresa, i també per a la indignació que motiva per redactar quatre retxes...
Vagi per entès que, com no podria ser d'altra manera, tothom te dret a expressar les seves opinions de la manera que consideri. En mancaria d'altra!. I si a sobre et paguen per opinar, que més es pot demanar?
El que es pot esperar, però, és que les opinions de qui cobra per opinar i que es publiquen en un diari de la Comunitat amb pretensió de seriós, es fonamentin en un mínim de rigor científic.
Deia Eduardo Jordá a “Las siete esquinas” (Diario de Mallorca) ahir: “...Y en el otro lado, en el de los “enllaçats”, ¿es que nadie se ha dado cuenta de que lo verdaderamente preocupante no es el idioma, sino los resultados académicos. Y estos resultados, se mire como se mire, son terroríficos. En el informe PISA del 2010...”
No conec l'autor de l'escrit, i potser per això em va sorprendre. Fa referència a l'etern retorn de Nietzsche i es queixa de que aquí sempre estem en les mateixes i de la falta d'explicacions a l'hora d'aplicar retallades...el que dona certes pistes; amb tots els dubtes pertinents la intuïció em porta a pensar que el seu escrit es podria situar en un context “progressista castellà”. Però embulla amb el tema de la llengua. Per al Sr. Jordà -quants n'hi deu haver que, de bona fe, pensen així?- , i a diferència de la majoria dels “enllaçats”, la llengua és un simple mitjà de comunicació, una eina per a què dues persones es puguin entendre. Tant té si és castellà, català o gallec el que compta són els resultats (em sona a allò de, tant és si el moix és blanc o negre...) de l'informe PISA.
Si a la fotografia PISA sortim malament, segurament serà per qüestions didàctiques, d'interès social (no deixar de ser curiós que en una recent enquesta del CIS la preocupació per l'educació es situï per davall i a molta distància de l'atur, els problemes econòmics, la classe política i la corrupció), de pressupost o de formació del professorat, no ho sé.
Però el que si sé, es que no hi ha pitjor mentida que una mitja veritat i que no es tracta d'embullar els lectors. Des de la distància considero que els “enllaçats” defensen la llengua com a senyal d'identitat d'una terra, i que a més, conforma l'ésser de les persones d'aquesta Comunitat. Es la resposta dels educadors conscienciats vers una contundent i sibil·lina agressió a la nostra identitat
De fet, potser tots els qui som conscients de la transcendència de la llengua hauríem d'anar “enllaçats” de forma permanent fins que els governants prioritzin les raons científiques sobre les populistes.
(PD. Acabo de llegir que avui Manacor ha despert “enllaçada” per totes bandes. Un exemple de consciència per a tots els altres municipis)