- Ho has vist? Han posat nous
indicadors!
Les neurones van establir connexions
sense ordres prèvies i varen portar al sentir un, a la fi!. Va ser
immediat i, tal vegada, derivat de l'errada de pensar que els altres
poden pensar com tu penses. Per uns moments va arrelar la suposició
de que s'havia fet cas a aquella vella petició formal al Consistori
de la necessitat de facilitar el trànsit dels escolars amb
bicicleta sense haver de passar per alguna contra direcció de forma
obligatòria i que, per aquest motiu, s'havia canviat l'ordre de
circulació del carrer Major.
Però no! Tal suposició es va fondre
just en el moment d'arribar a la plaça Jaume Santandreu i comprovar
que no, que res havia canviat, que també hi havia els habituals
indicadors de direcció prohibida.
- Jas!, no, també hi ha els vells!
De forma
automàtica la suposició en convertí en incomprensió...
- Idò si que...ara queda un tros
de carrer d'un vent i un altra tros de l'altra! Què deu haver
passat?
Després de
l'observació i el petit comentari tot retornà a la situació
anterior, conversa, pensaments, acció de conduir... i l'interrogant
del “què deu haver passat” es va oblidar temporalment. Es veu,
però, que deixà una finestra de curiositat oberta i que romania
com foc colgat... fins que un comentari de cafè el va fer ressorgir,
llavors es va incitar la voluntat de demanar clarícies i indagar
sobre el presumpte “per què?”.
Aprofitant la
coneixença del regidor responsable de la circulació se li planteja
un
- I això del canvi de direcció?,
que ha passat en el carrer Major?
Es complementa la pregunta amb una
descripció a l'estil de “no deixa de ser curiós que tot el
carrer Major sigui de direcció prohibida de llevant a ponent
exceptuant la darrera de les illetes en que la prohibició és de
ponent a llevant. (Per entrar a la vila pel carrer Major, ara, has
d'agafar la direcció Artà i en el primer cap de cantó voltar a
la dreta i després, també en el primer, a l'esquerra. Si entres
per la carretera de Son Servera, hauràs d'esperar el segon).
-Això és lo que se cercava!,
va ser la contesta que es complementà amb informacions addicionals
com que era una mesura derivada de la sol·licitud d'alguns veïns
del carrer i que tenia per finalitat d'impedir que el cotxes
entrassin directament des de la carretera perquè “anaven massa
afuats”
Imaginació al poder!. Es podia multar
l'excés de velocitat, es podia posar traves en forma de bony a la
velocitat...però no!, de les múltiples solucions possibles, la més
novedosa, la més original: un tros així i un tros aixà!. Just a la
manera del que es podria anomenar “estil llorencí” o també
“xapuceta al marge d'una planificació global”. Què hi farem,
som així!
Superada l'entesa a la solució del
suposat problema llavors ve la segona reflexió: hi ha veïns més
habilidosos que els altres a l'hora d'aconseguir els seus desitjos.
Ves per on!, amb la mateixa finalitat que és la humana por a
possibles futurs accidents de trànsit, hi ha una sol·licitud que
roman perduda en les calaixeres de l'Ajuntament: la petició de posar
indicadors, en els carrers “embellits”, que prioritzi el pas dels
vianants sobre els dels vehicles.
Idò!.
1 comentari:
No té ni cap ni peus. Aquests il·lumintas que s'han mobilitzat -més que mai en tota sa seva vida- per tancar aquell carrer haurien d'agafar sa poca vergonya que els hi queda i treure ells mateixos aquestes dues senyals de prohibició.
Per quatre rates, tota sa gent que vivim a nes carrer major ara em de fer una cucavela per entrar a canostra.
Jo propós (aprofitant sa manca de policia de sa que disfrutam) seguir utilitzant aquell troç de carrer en sa direcció que fins fa unes setmanes havia tengut, i a més, donar un bon cop d'embrague per fer un bon renover i que es veinat se'n donin compte i baixin a treure lo que han obligat a posar.
Publica un comentari a l'entrada