Altres vegades vaig comentar, referit als escrits a Flor de Card, que la manca de feedback, de devolució de la feina feta, és un element que pot resultar desmotivador.
Cert és que el que es fa, sempre es fa perquè es vol fer, encara que no sempre sabent de forma clara, que és el què es vol conservar o, dit d'altra manera, la pretensió final real.
En tot cas, tenir notícies de la possible repercussió de la feina feta, tenir una idea del seu abast, pot orientar, si mes no, sobre l'encert de l'enfocament o sobre la capacitat de compartir l'interès i, tal vegada, el propi sentir.
La decissió de passar del paper al bloc virtual, a l'any 2008, tenia basicament una fonamentació ecològica, de sostenibilitat, però amb el temps li he descobert dues avantatges més:
-l'edició de textes en un bloc és un escrit viu, es pot completar i/o modificar en qualsevol moment;
-i també que mitjançant les entrades o visualitzacions (que no cal confondre amb lectures!) es pot disposar d'una idea aproximada d'una presumpta acceptació.
Per això, quan l'altre dia, me'n vaig adonar que el bloc "lecturesreferides" havia superat les 20.000 entrades vaig sentir una certa satisfacció interior. Això s'ha de celebrar!, i després d'encetar una cerveseta, vaig mirar de fer una anàlisi comparativa dels diversos blocs personals, així:
blocs entrades visites mitja
lecturesreferides 93 20.047 216
Destapar-se 82 15.097 184
Llisonsdecoses 71 12.674 179
Converses 12 1.556 129
Bellver 119 9.325 78
Reflexionari 68 3.618 53
Es clar que les dades tan sols faciliten informació sobre les preferències dels lectors, que no implica que sigui el vessant més transcendent (Maturana ens recorda allò de "ningú no fa res per ningú, si no perquè vol conservar alguna cosa").
Val a dir, també, que les mitges són tan sols això. Per exemple, d'un mateix bloc, "L'illa dels cinc fars" ha rebut 672 visites, mentre que "Focusing" tan sols n'ha rebudes 34.
Una altra variable a considerar és, potser la difussió que, generalment però no sempre, es fa per un doble canal: facebook personal i card.cat.
D'altra banda el "reflexionari" no exigeix accés a la pàgina, puix al ser una imatge amb una frase es pot llegir directament, tant en el facebook com a card.cat.
A dir ver, si es compara amb el llibres venuts (que no vol dir llegits!) de les tasques publicades en paper, no està gens malament
Gràcies
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada