Si allargam la vista
la imatge panoràmica del paisatge ens mostra una tranquil·la
immobilitat, si enfocam l'atenció en el detall que hi ha just a la
punta del peus, des de la mateixa talaia estant, ens n'adonam de la
riquesa vital que passa desapercebuda: una fulla que, per efecte del
microorganismes es va podrint, una formigueta que tragina, una gavina
que passa entre nosaltres i el vermell del sol ixent... es la
paradoxa del viure. Com deia el savi Itamar, encara que no ens
n'adonem les coses passen!
Si param atenció al
que, sense donar-li gaire importància, mostra la premsa ens podem
adonar de la transcendència del moment. D'aquests moments que resulten,
sempre, transcendents i irrepetibles.