Mn. Salvador Galmés. Arrels familiars

 

Miquel Font Rosselló, de banda ser l'actual regidor de cultura de l'Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar és un estudiós de l'evolució de les famílies carrioneres  -de fet ja té enllestit bona part dels arbres geneològics d'ambdós pares del capellà-. Gràcies a la seva singular generositat -ja sabem que l'embatol vigent porta flaires d'individualisme i gelosia- hem pogut esbrinar algunes informacions relatives a les arrels familiars de Mn. Salvador Galmés.

Les imatges dels diversos documents censals ens permeten seguir la trànsit familiar dels primers anys de la seva vida.

El més antic és de 1861.

La matriarca és n'Antonia Sureda Rosselló, mare del que seria el seu padrí Salvador. Havia nascut a Manacor el 1783. L'acompanyen Salvador Galmés Sureda i Catalina Femenies Umbert amb els seus fills Antònia, Pere Antoni que, aleshores tenia 10 anys, Joan Antoni i Margalida.

També hi ha un Joan Galmés i Sureda, una Francina Aina Ordines Galmés i un infant de dos anys, Pere Antoni Galmés Ordines. 10 persones censades a ses Sitges, tots llauradors. Disposen d'un carro dues mules, una somera i una egua

En el cens posterior (1865) sols hi apareix la família Galmés Femenies. Pare, mare i quatre fills de 13, 11, 8 i 4 anys. 

El fill major Pere Antoni Galmés Femenies, anys després en seria el pare de “es capellà Capirró”. La filla tercera, Margalida, desset anys després continuaria l'estada de la família a ses Sitges.

La primera vegada que apareix Salvador Galmés en el cens, també a ses Sitges, és de 1878 -recordis que a l'entrada “Primera infantesa de Salvador Galmés” s'assenyalà la defunció del seu pare el 1877-. La imatge es ben significativa.

En el cens hi apareixen els padrins, Salvador i Catalina, els oncles Joan Antoni, Margalida i Catalina; la seva mare Apol·lònia Sanxo Serra, ell quan tenia un any i un infant de mesos, Salvador Galmés i Soler, presumptament cosí i fill de Joan Antoni.

Passen els anys, i en el següent cens, a ses Sitges sols hi resten la seva tia Margalida i el seu espòs Joan Galmés Quetgles, nascut a Manacor. Els altres membres de la família ja es troben censats en una de les cases del llogaret llorencí.

Els seus padrins Salvador i Catalina, juntament amb el seu oncle Joan Antoni i el suposat fill d'aquests Salvador Galmés i Soler es troben en el número 2 del carrer Nou

Alhora en el mateix carrer Nou, (no es destria bé el número) hi havia censats Bartomeu Umbert Cabrer “Capirró”, Apol·lònia Sanxo Serra, Antònia Umbert Soler -filla del primer matrimoni de Bartomeu Umbert- Salvador Galmés i Sanxo, de 6 anys i la vídua Isabel Pont i Brunet.

A manera d'informacions complementàries s'adjunta un cens d'una casa del carrer del Pou on en 1878 hi apareix censat Bartomeu Umbert Cabrer -que després en seria padastre-, la seva primera esposa Margalida Soler Pont (entre parèntesi apareix “Muerta”) els seus pares Bartomeu Umbert Soler, de professió fuster i Antònia Cabrer, la seva germana Catalina Umbert Cabrer i la seva filla Antònia Umbert Soler de 3 anys.

També assenyala Miquel Font que els Umberts venen de Son Garriga i que, amb informacions de Pedro Fidel de Son Servera, n'Apol·lònia Sanxo Serra, mare de Mn. Galmés va néixer el 1855, quarta entre els vuit fills de Jaume Josep Sanxo Massanet “Mercader” que fou conrador i forner i Maria Aina Serra Servera, que visqueren en el carrer de ses Parres i a la Plaça. Un germà de la mare de Mn. Galmés, Josep Sanxo Serra fou batle de Son Servera (1897).

Tot un allau d'informacions que mostren la deriva dels primers anys de vida de Salvador Galmés. De com passà a ser “Capirró” (el que facilità la seva primera experiència laboral en la fusteria de la família abans d'entrar en el Seminari).

I tal vegada d'on rajà el seu interès en la compra de les dues quarterades amb les cases de ses Sitges el 1932, cases on ell hi havia nascut mentre n'eren pagesos la família Galmés Femenies del seu pare.