20 de nov. 2024

AL52 Compartir

 

Segurament un dels reptes actuals de les cooperatives agrícoles de Mallorca és el seu funcionament com a cooperativa. “Cooperativa” ve de cooperar, compartir, obrar juntament amb altres, compartir una cosa comuna, però en general, les cooperatives, s'han convertit en simples botigues de productes i eines del camp.

Sens dubte els aspectes comercials, tothom procura vendre car i comprar barat, són importants, però no ho són tot.

El coneixement i comunicació entre socis, la planificació conjunta, la formació, el compromís... resulten més transcendents alhora que afecten, també els aspectes comercials. Segurament l'arrelat individualisme i l'absència de compromís feren fracassar bona part dels intents de creació de cooperatives del camp.

Un dels reptes actuals que es plantegen algunes cooperatives és disposar i usar de maquinària compartida. Un sistema de certa complexitat però que ajuda a abaratir costos. D'altra banda tenir màquines cares aturades o infrautilitzades i de banda el cost econòmic, també te un cost ambiental.

Tot aquesta llarga introducció deriva de l'existència, en el Sant Llorenç agrícola, de diverses màquines, com les porgadores de gra, que essent de propietat privada, es convertien en màquines compartides. Un les utilitzava, i després les portava, amb la bístia, a un altre dels veïnats que la tenia demanada, i així la màquina anava rodant de finca en finca.

De forma espontània, és a dir gens institucionalitzada, el compartir s'allargava a altres eines d'ús no gaire habituals: la manuella, el perpal, el cercapous el verduc...

Altres vegades es manllevaven les bísties -Hem deixaràs dos dies la mula que la meva no te força!

I també es donava l'intercanvi de jornals. -Jo t'ajudaré a arrabassar els ciurons i tu m'ajudaràs amb la segadora i coses semblants.

La necessitat empenyia la cooperació. -No hi havia manera d'avançar ni de guanyar un duro repeteix de forma continuada n'Antoni

En la conversa es recordà que l'Ajuntament, si mes no fins fa poc, tenia una màquina de moldre, que funcionava amb el tractor, sembla que de l'època en que Mateu Moll, pagès, va ser regidor d'agricultura, moladora que els pagesos locals s'anaven passant segons necessitats.

Parlar de compartir eines i màquines, amb ulls d'avui pot semblar un anacronisme, quan aquestes màquines i eines especialitzades s'utilitzen, també i potser fonamentalment, per fer-ne ostentació o evidenciar poder. Ben lluny resten els conceptes d'eficiència energètica i sostenibilitat.