Tots tenim la nostra manera de pensar; alguns autors parlen de “patrons mentals” i la conformen totes aquelles creences, coneixements, valors... que considerem tan nostres que ni ens atrevim a qüestionar. Els tenim tan aferrats que els portam com si fos una part més de la pell del ser. Bàsicament son factors culturals que hem anat adquirit a través de missatges continus de la família, de l’escola, de l’entorn... o maneres de fer arrelades des de temps antic que d’alguna manera ens resulten útils (altrament segurament no perdurarien).
Poden afectar el vestir, el fer, el pensar...
Poden afectar el vestir, el fer, el pensar...
Proposo un exercici; perquè no pensar i enumerar aquelles deu coses a les quals “no estic disposat a dir que no” i després comproveu, d’aquestes, quantes n’hi hauria de diferents si el lloc de naixement o residència fos a una altra banda allunyada del mon.
Si, tots tenim les nostres creences, i els nostres mites!
Però vet aquí que, adesiara, generalment fruit de l’experiència o d’un nou coneixement, alguna d’aquestes creences cauen del pedestal i es fan bocinets. Vendria a ser una mena de caiguda de cavall de Sant Pau. A partir d’un determinat moment alguna cosa ha canviat en el nostre interior que afecta la valoració i l’apreci, el sentiment de determinades coses.
Podríeu fer relació de creences/mites esbocinats?
Ara mateix, a mi se’m venen alguns: l’humanisme universitari, el funcionament dels diversos estaments d’una empresa excepcional...just per no entrar en els mes personals i íntims (que també n’hi ha) però potser, ara, no és el moment de parlar-ne
Em voldria centrar en una creença que durant molts anys havia considerat com a certa i que darrerament, derivat de lectures i de converses amb gent molt mes bregada i formada, m’han fet canviar. Em refereixo a l’existència d’una realitat neutre, estàtica, al marge de la nostra -en aquest cas meva- percepció.
Idò no, es veu que no. No existeix tal realitat neutre, tot el que percebem ho es en funció de la nostra mirada. Es a dir la realitat no esta en el fet sinó en el nostre mirar.
Res es....nosaltres veiem
I del que veiem en fem interpretaci
ons, deduccions...condicionades pel nostre coneixement que, a dir ver, en qualsevol moment pot canviar en funció de noves aportacions que puguin aparèixer o volguem incorporar (potser esta be recordar aquí la gran aventura de Galileo Galilei, no?)
A més, com ja sabeu, moltes vegades el cervell ens enganya. Per internet corren diaporames on s’evidencia que la nostra percepció te poc a veure amb la realitat
Tot es qüestionable! El que veiem, el que ens han dit...
Un dels exercicis mes senzills i contundents de la relativitat de les nostres percepcions és el que es mostra en el dibuix adjunt (si l’escaneig resulta de qualitat).
Segurament hi veis clots i bonys. Molt bé, i si girau la fulla on veis els clots i els bonys?
Mil pins a duro mil duros, cert (es una multiplicació)
Es realment de fusta la taula que veig a l’altra banda de l’habitació?.
Efectivament, veig una taula que sembla de fusta, però amb absoluta certesa no podria dir si la matèria es realment és llenya de roure, ni si això que en dic taula és el que una altra persona també anomena taula.[1]
Si, tots tenim les nostres creences, i els nostres mites!
Però vet aquí que, adesiara, generalment fruit de l’experiència o d’un nou coneixement, alguna d’aquestes creences cauen del pedestal i es fan bocinets. Vendria a ser una mena de caiguda de cavall de Sant Pau. A partir d’un determinat moment alguna cosa ha canviat en el nostre interior que afecta la valoració i l’apreci, el sentiment de determinades coses.
Podríeu fer relació de creences/mites esbocinats?
Ara mateix, a mi se’m venen alguns: l’humanisme universitari, el funcionament dels diversos estaments d’una empresa excepcional...just per no entrar en els mes personals i íntims (que també n’hi ha) però potser, ara, no és el moment de parlar-ne
Em voldria centrar en una creença que durant molts anys havia considerat com a certa i que darrerament, derivat de lectures i de converses amb gent molt mes bregada i formada, m’han fet canviar. Em refereixo a l’existència d’una realitat neutre, estàtica, al marge de la nostra -en aquest cas meva- percepció.
Idò no, es veu que no. No existeix tal realitat neutre, tot el que percebem ho es en funció de la nostra mirada. Es a dir la realitat no esta en el fet sinó en el nostre mirar.
Res es....nosaltres veiem
I del que veiem en fem interpretaci
ons, deduccions...condicionades pel nostre coneixement que, a dir ver, en qualsevol moment pot canviar en funció de noves aportacions que puguin aparèixer o volguem incorporar (potser esta be recordar aquí la gran aventura de Galileo Galilei, no?)A més, com ja sabeu, moltes vegades el cervell ens enganya. Per internet corren diaporames on s’evidencia que la nostra percepció te poc a veure amb la realitat
Tot es qüestionable! El que veiem, el que ens han dit...
Un dels exercicis mes senzills i contundents de la relativitat de les nostres percepcions és el que es mostra en el dibuix adjunt (si l’escaneig resulta de qualitat).
Segurament hi veis clots i bonys. Molt bé, i si girau la fulla on veis els clots i els bonys?
Mil pins a duro mil duros, cert (es una multiplicació)
Es realment de fusta la taula que veig a l’altra banda de l’habitació?.
Efectivament, veig una taula que sembla de fusta, però amb absoluta certesa no podria dir si la matèria es realment és llenya de roure, ni si això que en dic taula és el que una altra persona també anomena taula.[1]
G.Pont
Juliol, 2009
[1] El dubuix es de G.Gigerenzer “Decisiones instintivas: La inteligencia del incosciente”. Ed. Ariel. Barcelona, 2008
[1] El dubuix es de G.Gigerenzer “Decisiones instintivas: La inteligencia del incosciente”. Ed. Ariel. Barcelona, 2008
