En la nostra adolescència, quan el grup adquireix una inusitada importància i transcendència, a tots ens toca “jugar un paper”. Serà el de líder, el de destre, el d'ocurrent, el de contador d'acudits, el de queixós, el de suggeridor d'idees estrafolàries, el de seguidor....
Resulta curiós que aquests papers es poden mantenir o poden canviar en funció de la consideració del grup.
Però alhora, i sobre tot si hi ha disparitat d'experiències i coneixements, adesiara sorgeix algun tema que incita la imaginació, els records i que, a més, convida a la reflexió.
Es parlava de feines, de feines ben fetes. De l'enginy d'aquells mestres picapedrers que cercaven i aplicaven noves tècniques en cada una de les obres -Fixa't amb els balcons de ca n'Angela Estrella o de Cas Pobil. Els frontis de “s'Arquitecto” destacaven, es reconeixia el seu saber fer...
