22 d’abr. 2018

Gabriel Alomar


CRÒNICA D'UNA PRESENTACIÓ

A manera d'introducció vaig voler agrair als assistents la seva presència. Atenent la gran oferta d'activitat (o passivitat) i també considerant que tothom és, sempre, on vol ésser, potser s'ha de valorar, de forma singular, l'interès en l'aproximació a una figura com la de Gabriel Alomar o també, si mes no, el desig de reconeixement a la feina d'un llorencí d'adopció.
Vaig voler fer extensiu l'agraïment a l'Ajuntament. L'ajuntament com a entitat acostuma a tenir l'esquena ampla i és receptor de múltiples queixes, generalment silencioses, però enllà d'això, vaig voler deixar palès el reconeixement a la sensibilitat de les persones que el conformen, vers tot el que es mou en el municipi que es pot agombolar sota l'epígraf “d'activitat cultural”.