No en recordo el moment,
ni el lloc, ni el grup, tan sols en recordo el concepte, pessimista i
radical: “en comptes de ser indígenes confinats en una reserva,
ens tenen reservat el paper de criats a servei del turistes”.
Segurament
no li vaig donar importància i per això no en recordo res. Podria
ser fent un tassonet de vi blanc davant l'estanc del poble, asseguts
a una taula del cafè prenent alguna cosa fresca a la recerca d'una
mica d'oratjol en aquestes nits caloroses i humides de festa, davant
la modernitzada torronera en una breu conversa de salutació... No ho
recordo!