Es que, es que...saps, ella és poc
menjadora i... L'infant que passa pel carrer amb la padrina i
encara balbuceja, amb el seu parlar de persona gran, ja ha après una
de les lliçons fonamentals, i que segurament li durarà tota una
vida, culpar als altres del que li passa i no l'hi agrada gaire.
Mestres tant, a l'altre cantó, amb
roba i pols de picapedrer un altre padrí espera l'arribada del seus
nets que just acaben de començar el curs escolar “allà
d'alt”:-Què?, arribaran? -En veig un bon “grupo” que ve
daixo-daixo, crec que si...