Es va assenyalar en el darrer comentari que tots tenim les nostres creences i els nostres mites.
Alguns d'ells conformen els nostres “patrons mentals”, aquesta manera de pensar i sentir que tenim sense ésser-ne gaire conscients... i al ser els “nostres pensaments” els donam categoria de total fiabilitat, deixant de banda que amb la mateixa convicció potser en podríem tenir d’altres de pensaments; en definitiva, sol passar que sense qüestionar-los els consideram “bons” perquè son els “nostres”.
Moltes vegades particularment he usat i he sentit usar expressions com:
“l’únic criteri es que no hi ha criteris” (per exemple referit al reconeixement de mèrits que anualment fa Flor de Card al alguna persona o entitat de la vila)
“ho organitza un grups d’amics sense estructura determinada” (per exemple referit a els organitzadors dels sopars solidaris o al grup excursionista)
“Ens veim i preparam sense pensar-ho gaire, això o allò...” (referit a grups relativament esporàdics que s’uneixen per dinar, elaborar herbes casolanes...)
Expressions que varen arribar a formar part d’un fer habitual i rutinari que, mai, s’havia qüestionat.
Però vet aquí que un dia, sense mes ni pus, derivat de lectures i reflexions comentades aquelles creences tingudes com a certes, es van a porgar fum. S’esfumen, ja no hi son...un altre mite esbocinat!
“No es possible la no comunicació”...”no podem deixar de fer inferències sobre els altres”...”com les formigues a la platja, seguim l’itinerari que ens possibilita l’entorn”...”sempre, ens agradi o no, assumim un determinat rol”... son frases que, sense desenvolupar ja determinen l’errada dels (meus) patrons mentals
Es l’evolució de les ciències humanes de la mà, en aquest cas, de Watzlawick, Gigerenzer, Roma, Eker..
Per tant, si consideram aquestes aportacions, en qualsevol dels àmbits habitual d’acció que tinguem, ens n’adonarem que SEMPRE hi ha una estructura de poder; pot ser formal o no formal, explícita i implícita...però hi és. Sempre n’hi ha un que coordina, talla i cus, imposa les seves argumentacions, persuadeix o pacta...lidera una determinada actuació. El més avançat que pot passar, que no sol ocorre, és que el lideratge sigui flexible i que en una mena de pacte, formal o no, es vagi intercanviant.
I el mateix es podria dir dels “criteris establerts”. Quan es diu que no hi ha criteris, SEMPRE hi ha uns models i uns referents, formals o informals, explícits o tàcits. I sempre hi ha algú que talla i cus, imposa les seves argumentacions, persuadeix o pacta...
Volguem o no volguem, tots som fruit del nostre temps i de la nostra cultura...que porta implícits uns models, unes modes i una manera de fer.
Per això, ara crec que m’he de desdir, quan vaig usar les expressions assenyalades com a certes i inequívoques, anava errat.
Ara per ara crec que si, que sempre existeixen estructures i criteris, i si és així més val que aquests siguin formals, transparents i clars
Es (seria) un exercici d’acceptació de la transparència democràtica i del reconeixement a l’evidència. O no?
Alguns d'ells conformen els nostres “patrons mentals”, aquesta manera de pensar i sentir que tenim sense ésser-ne gaire conscients... i al ser els “nostres pensaments” els donam categoria de total fiabilitat, deixant de banda que amb la mateixa convicció potser en podríem tenir d’altres de pensaments; en definitiva, sol passar que sense qüestionar-los els consideram “bons” perquè son els “nostres”.
Moltes vegades particularment he usat i he sentit usar expressions com:
“l’únic criteri es que no hi ha criteris” (per exemple referit al reconeixement de mèrits que anualment fa Flor de Card al alguna persona o entitat de la vila)
“ho organitza un grups d’amics sense estructura determinada” (per exemple referit a els organitzadors dels sopars solidaris o al grup excursionista)
“Ens veim i preparam sense pensar-ho gaire, això o allò...” (referit a grups relativament esporàdics que s’uneixen per dinar, elaborar herbes casolanes...)
Expressions que varen arribar a formar part d’un fer habitual i rutinari que, mai, s’havia qüestionat.
Però vet aquí que un dia, sense mes ni pus, derivat de lectures i reflexions comentades aquelles creences tingudes com a certes, es van a porgar fum. S’esfumen, ja no hi son...un altre mite esbocinat!
“No es possible la no comunicació”...”no podem deixar de fer inferències sobre els altres”...”com les formigues a la platja, seguim l’itinerari que ens possibilita l’entorn”...”sempre, ens agradi o no, assumim un determinat rol”... son frases que, sense desenvolupar ja determinen l’errada dels (meus) patrons mentals
Es l’evolució de les ciències humanes de la mà, en aquest cas, de Watzlawick, Gigerenzer, Roma, Eker..
Per tant, si consideram aquestes aportacions, en qualsevol dels àmbits habitual d’acció que tinguem, ens n’adonarem que SEMPRE hi ha una estructura de poder; pot ser formal o no formal, explícita i implícita...però hi és. Sempre n’hi ha un que coordina, talla i cus, imposa les seves argumentacions, persuadeix o pacta...lidera una determinada actuació. El més avançat que pot passar, que no sol ocorre, és que el lideratge sigui flexible i que en una mena de pacte, formal o no, es vagi intercanviant.
I el mateix es podria dir dels “criteris establerts”. Quan es diu que no hi ha criteris, SEMPRE hi ha uns models i uns referents, formals o informals, explícits o tàcits. I sempre hi ha algú que talla i cus, imposa les seves argumentacions, persuadeix o pacta...
Volguem o no volguem, tots som fruit del nostre temps i de la nostra cultura...que porta implícits uns models, unes modes i una manera de fer.
Per això, ara crec que m’he de desdir, quan vaig usar les expressions assenyalades com a certes i inequívoques, anava errat.
Ara per ara crec que si, que sempre existeixen estructures i criteris, i si és així més val que aquests siguin formals, transparents i clars
Es (seria) un exercici d’acceptació de la transparència democràtica i del reconeixement a l’evidència. O no?
Guillem Pont
Agost, 2009
Imatge: Blaus caribenys. També SEMPRE hi ha colors
